Arxiva a la Categoria 'Noves tecnologies'

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona estrena un nou superordinador

El nou superordinador del Barcelona Supercomputing Center

La cursa tecnològica no s’atura i transcorre a gran velocitat. Aquesta realitat s’aplica per igual als dispositius més senzills i als més sofisticats com és el cas dels superordinadors. Tan bon punt es fa pública la posada en marxa d’un d’aquests sistemes que deixa enrere els seus predecessors, s’inicia el compte per veure quan es veurà superat per un de més nou i potent.

En el cas de l’Estat espanyol, el Magerit – instal·lat a la Universidad Politécnica de Madrid – va ser reconegut com el més potent de l’Estat tot just fa 3 mesos i ja s’ha vist superat pel nou superordinador – encara sense batejar – del Barcelona Supercomputing Center (BSC) que s’ha instal·lat al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Els superordinadors, bàsicament una gran quantitat de processadors treballant en paral·lel, són màquines amb una capacitat de càlcul enorme que s’utilitzen per a tasques que requereixen manegar gran quantitat de dades com és el cas de la seqüenciació genòmica. El nou producte del BSC amb els seus 186 teraflops segur que serà una bona ajuda per als investigadors.

El rendiment d’aquests grans ordinadors es mesura en flops, es a dir, el nombre d’operacions per segon que són capaços de realitzar. Així, 186 teraflops vol dir que és capaç de fer 186 bilions d’operacions per segon. Vist en números encara és més impressionant: 186.000.000.000.000 operacions….cada segon!.

Val a dir que el nou equip, malgrat ocupar el primer lloc de l’Estat, a nivell mundial s’ha de conformar amb la posició 90 del rànquing d’aquestes màquines i que els seus dies de glòria ja es veuen amenaçats pel nou projecte en que està treballant el BSC, que fins i tot ja té nom: Mare Incognito, de 1.000 teraflops que el convertiran en un dels més potents del món.

Font: El Punt Avui

El Codi QR del Bloc de la Biblioteca del Campus Bellvitge

Codi QR del Bloc de la Biblioteca del Campus de Bellvitge

Els codis QR són uns sistemes similars als codis de barres tradicionals però de tipus bidimensional que permeten emmagatzemar informació en forma d’una matriu de punts. Es van desenvolupar al Japó a principis dels anys 90 orientats fonamentalment a la indústria i la logística donat que, per mitjà d’un lector adient, permeten recuperar la informació que contenen de manera molt ràpida (d’aquí el seu nom: QR de Quick Response) i facilitar la gestió i el transport de productes.

La posterior aparició d’aplicacions (apps) per a dispositius mòbils que permeten llegir i interpretar codis QR està diversificant en gran manera la seva utilització. Podem veure QRs a llocs tan diferents com revistes, aeroports o galeries d’art i amb finalitats encara més diverses. Malgrat que a Europa encara no són gaire habituals, al Japó es troben a tot arreu de manera que amb tota probabilitat el seu ús es generalitzarà també al nostre país.

El nostre bloc, seguint el deixant d’altres blocs del CRAI, ha volgut sumar-se a la previsible onada dels QR i n’ha fet el seu de propi que podreu veure a la columna lateral del bloc. El reconeixereu per la seva forma característica, la de tots els codis d’aquests tipus: una matriu de punts envoltada per tres petits quadrats que permeten als lectors fixar-ne la posició i llegir-los correctament. Si el llegiu amb l’aplicació específica del vostre mòbil carregareu directament la pàgina del bloc i la veureu, a més, en la seva versió especialment adaptada per a ser visualitzada en dispositius mòbils.

El Supercomputador Watson estudia medicina

Watson és un supercomputador desenvolupat per l’empresa IBM amb la finalitat de que sigui capaç de reconèixer el llenguatge natural dels humans. Es a dir que sigui capaç d’entendre les preguntes que se li fan per mitjà de la parla i de respondre-les pel mateix medi.

Sembla que el secret de la seva habilitat rau en la seva enorme capacitat per processar informació i de manegar grans quantitats d’algoritmes que li permeten interpretar – basant-se en la probabilitat – el que li pregunten i respondre-ho correctament la majoria de les vegades. Una mica com a si estiguéssim a Star Trek.  En el seu afany per provar les seves capacitats, IBM no ha dubtat en fer competir a Watson amb els millors jugadors de Jeopardy, una mena de joc de trivial de la televisió nord-americana, als que ha donat una bona repassada tal com podeu veureu al vídeo que us posem a l’apunt.

Potser degut a aquest èxit, ara els seus creadors han decidit que Watson estudiï medicina i es prepari per a fer diagnòstics mèdics. La seva visió és que la diagnosi mèdica es basa en recaptar un seguit d’informacions del pacient de manera que, combinant-les de manera adient, es pugui establir un diagnòstic amb una determinada probabilitat.

Abans de que se us posin els pèls de punta, sembla que a IBM saben que la medicina és molt més que combinar variables per mitjà d’algoritmes i pensen en Watson com un possible suport del metge. Un instrument que serà capaç de manegar molta informació i en base a ella, generar uns diagnòstics amb les seves corresponents escales de probabilitats.

Sembla que encara falta molt de temps per a que veiem un doctor Watson binari.

Font: Alt1040

Workrave i les lesions per esforç repetitiu

La nostra vida actual està plena de dispositius tecnològics de tota mena que, ens uns casos ens faciliten la vida o ens ofereixen noves vies per gaudir del temps d’oci i en d’altres, s’integren a la nostra feina quotidiana de tal manera que sense ells seria impossible desenvolupar-la.

Com tantes coses a la vida, l’ús intensiu d’aquests ginys pot tenir una vessant negativa si no anem en compte. Un estil de vida massa sedentari  o un cert aïllament social en casos extrems, podrien ser exemples d’aquests perills amagats. Un altre d’aquests perills són les lesions per esforç repetitiu: petits gestos repetits milers de vegades, de manera que s’acaba produint una lesió física per la seva repetició més que per altra cosa. Gestos que han arribat a generar noves patologies conegudes com el polze de Blackberry o l’oïda d’Iphone.

D’aquest tipus de lesions les derivades de l’ús de l’ordinador són les més habituals. Workrave és un programari gratuït que pretén ajudar-nos a prevenir aquest tipus de lesions quan treballem al nostre ordinador. Un cop instal·lat detecta i registra la nostra activitat i ens avisa quan convé fer una breu pausa per descansar.

Workave pot ajudar a mantenir uns hàbits més saludables però mai substituir els consells dels professionals de la salut.

El Web del CRAI de la UB es mobilitza

Mobilitzar era el terme que se solia emprar per referir-se al procés de versionar llocs web per tal d’adaptar-los als requeriments particulars de visualització i funcionalitat propis dels dispositius mòbils amb connexió a Internet.

Fins fa poc temps aquest tipus de dispositius no eren gaire freqüents i els llocs web preparats per a ells eren escassos. Curiosament quan el seu ús s’ha generalitzat i en conseqüència el nombre de webs adaptats s’ha disparat, mobilitzar ha caigut en desús.

En qualsevol cas el Web mòbil és ja una realitat i la seva importància dins el món d’Internet no para d’augmentar. Bona prova n’és que el principal organisme que vetlla pel creixement i la perdurabilitat del Web, el World Wide Web Consortium (W3C), contempla dins els seus principis el garantir l’accés al Web des de qualsevol tipus de dispositiu i manté la Mobile Web Initative per donar suport al seu desenvolupament.

El CRAI de la UB no podia quedar-se al marge d’aquesta tendència i ha preparat una versió del seu Web adaptada per a dispositius mòbils. El procés d’adaptació d’un lloc Web amb tanta informació i serveis com és el nostre obliga a fer-ne una versió reduïda amb una selecció dels continguts i serveis més habituals.

Tal com diu la notícia del CRAI on s’informa de la seva inauguració, es tracta d’un projecte en desenvolupament i per tant la vostres opinions i aportacions sobre l’experiència d’ús són encara més importants i benvingudes.

Accés a la versió mòbil del Web del CRAI: http://www.bib.ub.edu/m/ (també fent clic a la icona CRAI mòbil que veureu a la part inferior de la pàgina principal del Web).

Guardar cerques i establir alertes a PubMed

Una de les moltes possibilitats que ofereix PubMed com a serveis addicionals és la de guardar cerques sobre un tema que ens interessi i establir alertes per correu electrònic. D’aquesta manera el sistema repetirà de manera automàtica la cerca periòdicament i ens enviarà un correu electrònic amb els nous resultats que s’hagin incorporat a la base de dades i que es corresponguin als criteris de la cerca guardada.

Per fer-ho possible, només cal registrar-se gratuïtament a MyNCBI. El Nacional Center for Biotechnology Information (NCBI) és el productor del sistema de recuperació Entrez que fan servir diverses bases de dades, PubMed entre elles. MyNCBI és el servei que permet personalitzar l’entorn de cerca: configurar varis paràmetres de PubMed, guardar registres de manera permanent, configurar col·leccions i bibliografies, entre d’altres possibilitats.

Mireu-vos aquest vídeo fet per l’NCBI on explica com guardar les cerques i configurar les alertes.

Si teniu dubtes podeu adreçar-vos al personal de la biblioteca o apuntar-vos a una de les sessions de formació que organitza el CRAI.

Foxit Reader, una alternativa lleugera per visualitzar PDFs

El paper que ha tingut l’empresa californiana Adobe Systems en la popularització del format PDF és innegable. L’estratègia de distribuir de manera massiva el seu visor gratuït de documents en PDF l’Adobe Reader, ha estat un èxit que ha aconseguit que els usuaris associem un i altres de manera quasi natural

En l’àmbit docent professors i estudiants maneguen PDFs a diari – el Campus Virtual, per posar un exemple, n’està ple – i el visor que fa servir la immensa majoria és el d’Adobe. Un visor que funciona perfectament però que té un defecte: consumeix una gran quantitat de recursos de l’ordinador.

D’entrada això fa una mica de ràbia. Realment cal gastar tanta màquina per a una acció tan simple com veure un PDF?. I si tenim un ordinador potent encara rai però no sempre és el cas. Estem pensant per exemple, en els netbooks o ultraportàtils tan populars entre els estudiants. Petits, de poc pes, ideals per prendre apunts a classe o per treballar a qualsevol lloc però de potència limitada que val la pena optimitzar.

Nosaltres en tenim un i estàvem farts d’esperar una eternitat a que s’obrís un document PDF o de veure com es ralentitzava l’equip en tenir-ne varis oberts alhora, així que vam buscar una alternativa més lleugera.

El Foxit Reader és un programari gratuït que fa el que ha de fer: obrir PDFs i mostrar-los correctament i ho fa, a més, consumint molt pocs recursos de l’ordinador. És tan brutal la diferència de funcionament al netbook – molt més del que pensàvem a priori – que només lamentem no haver canviat abans.

Si teniu un netbook o un equip poc potent, o si simplement no voleu malgastar recursos, no ho dubteu i canvieu de visor.

Una recomanació final, quan l’instal·leu penseu a desactivar les dues caselles que us mostrem a la imatge i a més a més prémer el botó Decline en lloc del I accept per a que no se us instal·lin unes barres de cerca addicionals. La veritat és que es passen una mica amb tanta barra de cerca però, en la nostra opinió, el programari s’ho val i a la fi només cal tenir aquesta precaució en el moment d’instal·lar-lo.

Skype in the Classroom, connectant professors arreu del món

A aquestes alçades pocs dubten de que Skype és un dels serveis més meravellosos que s’han inventat mai per al món d’Internet. Poder fer videoconferències amb una o amb vàries persones alhora, d’arreu del món i a sobre gratis, és una cosa que fa pocs anys semblava un somni, si és que a algú se li havia ocorregut. Gràcies al protocol VoIP (Voice over IP: veu sobre IP), que permet transferir la senyal de la veu digitalitzada com un paquet de dades qualsevol dels que recorren Internet i a les xarxes P2P (Peer to Peer: entre iguals) el somni s’ha fet realitat.

L’estructura tradicional de xarxa en que es fonamenta encara ara bona part del trànsit de dades a Internet és una estructura client-servidor, on un client (el navegador del nostre ordinador) fa una petició a un servidor que allotja la informació i aquest se la transmet al client. Tot plegat fent servir un protocol de comunicacions anomenat Hypertext Transfer Protocol (l’http que precedeix les URLs o adreces d’Internet).

Les xarxes P2P, famoses per programes d’intercanvi de fitxers com el mític eMule, han suposat una revolució en els serveis i productes dels que podem gaudir gràcies a la seva estructura entre iguals, on les dades s’allotgen o es transmeten de manera distribuïda entre els ordinadors dels usuaris que la fan servir i que es connecten per mitjà d’un programari específic que fa de client: entre molts d’altres, l’eMule que abans hem mencionat, BitTorrent o el propi Skype.

D’aquest últim poc més es pot dir. Tanmateix potser no conegueu un nou servei que han llençat els seus productors: Skype in the Classrom que pretén facilitar la connexió entre professors d’arreu del món amb interessos comuns i que vulguin compartir idees o projectes.

Skype al Campus Virtual

Com podeu comprovar en aquest exemple, no són pocs els professors de la nostra universitat que ja han integrat Skype com a eina docent, però el potencial d’aquest nou producte va molt més enllà i les possibilitats que s’obren són infinites, incloent-hi la participació en classes per videoconferència.

L’inici és molt senzill: crear un perfil propi amb les claus del vostre compte i començar a cercar professors afins. El vídeo que us posem a l’apunt us ho mostra. De moment el nombre de participants no és molt elevat, però tenint en compte qui està al darrere del projecte, segurament serà per poc temps. Trobareu informació completa en aquesta entrada del bloc d’Skype.

Calculadora de radiació

Arran del tràgic terratrèmol i posterior tsunami al Japó i dels danys que aquest últim ha provocat a la central nuclear de Fukushima, aquests dies són notícia les possibles fugues de radiació i els seus efectes sobre els humans.

Tot i que només pel simple fet d’habitar al nostre planeta els humans rebem una quantitat de radiació d’origen natural, també és cert que una altra part té un origen artificial, com la que rebem quan ens fem una radiografia o un TAC.

No totes les proves mèdiques emeten el mateix nivell de radiació, de la mateixa manera que una prova pot variar segons la part del cos humà on s’apliqui. Per poder-ne calcular els efectes existeixen eines com Radiation Risk Calculator (calculadora de risc de radiació), un lloc web que permet calcular, dins d’un context determinat, quina és la dosi de radiació que rebrem al fer-nos una prova d’aquestes característiques.

Hamster Video Converter, el convertidor de vídeo total

L'Equip de l'empresa nord-americana HamsterSoft al complet

Vam descobrir el Hamster Video Converter arran d’una consulta d’una professora que volia penjar un vídeo al Campus Virtual. Es tractava d’un vídeo filmat amb una càmera digital i el fitxer resultant tenia l’extensió .mts que és la que fan servir habitualment aquests dispositius però que no és compatible amb alguns reproductors multimèdia. Necessitàvem doncs, un programari per convertir-lo a una extensió més habitual per assegurar-nos que els estudiants el podrien visualitzar sense problemes.

I buscant-ne un de ràpid, fàcil d’usar i – molt important – gratuït, vam trobar el Hamster amb el que podreu convertir quasi bé qualsevol tipus de fitxer de vídeo als formats més habituals emprats a la Xarxa o bé a formats compatibles amb una gran quantitat de dispositius mòbils com l’iPhone o la Blackberry.

El programari està disponible en català i podeu descarregar-vos gratuïtament una versió completa. Un cop instal·lat i iniciat, només heu d’arrossegar i soltar (drag and drop)  a sobre el fitxer de vídeo per a que seu us mostrin les possibilitats de sortida. Més fàcil impossible.

Nova possibilitat d’identificar-se a MónUB amb STORK

MónUB és l’espai d’informació i comunicació dels estudiants de la UB que la nostra universitat posa a disposició dels seus estudiants per a que trobin informacions que els poden interessar relacionades amb àmbits diversos: dades acadèmiques, beques, serveis, canals de participació disponibles, actes socials o culturals  i reculls de notícies. A banda, es clar, de donar-los accés al seu correu institucional.

La manera habitual per als estudiants d’identificar-se a MónUB és per mitjà de l’identificador i la seva contrasenya personal. Avui us presentem un sistema complementari: STORK.

STORK (Secure Identity Across Borders Linked) és un projecte de la Unió Europea que permet als ciutadans europeus emprar els certificats digitals dels seus respectius països per identificar-se a serveis i institucions de la resta de països de la UE. El projecte té varis programes pilot en marxa i un d’ells està orientat a facilitar la mobilitat dels estudiants a la que es dóna tanta importància en el model de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

D’aquesta manera els estudiants europeus podran fer servir identificadors digitals per autenticar-se a altres universitats i realitzar alguns tràmits com matricular-se a cursos Erasmus o accedir als serveis que els ofereixi la universitat.

Tal com ens diuen a la pàgina d’ajuda de MónUB:

Actualment STORK es troba en fase de proves i també pot ser utilitzat per estudiants que disposin de DNI electrònic, idCAT o d’altres identificadors digitals.

El Pare de tots els ordinadors

Dues programadores "cablejant" un nou programa a l'ENIAC. "U.S. Army Photo" dels arxius de l'ARL Technical Library

Es deia ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer) i està considerat el pare – el primer – de tots els ordinadors.

Va ser inaugurat l’any 1946 als Estats Units i va costar 500.000 dòlars de l’època. L’aparell ocupava 167 m2 i pesava 27 tones. Entre moltes altres peces, estava format per més de 17.000 vàlvules (antecessores dels transistors, que són al seu torn antecessors dels microtransistors, que són al seu torn antecessors dels circuits integrats que formen els processadors dels ordinadors actuals) i quan funcionava consumia tanta energia que el calor que generava escalfava l’habitació fins els 50 graus.

Què era capaç de fer amb tota aquesta faramalla? Doncs fer sumes i restes a gran velocitat i calcular trajectòries de projectils balístics que és el motiu fonamental per al que va ser dissenyat. En definitiva, res que una calculadora científica no pugui fer.

Per cert, quan abans hem dit quan funcionava no ho hem fet amb segones intencions però podríem haver-ho fet. La fiabilitat no era el seu fort, la mitjana de temps entre averies era d’una hora i quan es fonia una de les vàlvules calia buscar quina era entre els milers que tenia.

La manera de fer-lo funcionar també resulta sorprenent: per programar-lo calia manegar una gran quantitat de cables de manera similar a les operadores telefòniques de l’època. La raó és que John von Neumann, el genial matemàtic nord-americà d’origen hongarès, encara no havia concebut el seu model d’arquitectura de computadors en que encara ara es basen la majoria d’ordinadors actuals.

Font de la imatge: http://ftp.arl.army.mil/~mike/comphist/

Libertexto, per estudiar sense imprimir

La informació digital continguda en pàgines web o documents en format PDF s’ha convertit des de fa temps en un component fonamental de la docència i l’aprenentatge en qualsevol matèria i nivell. Les enormes possibilitats que ofereixen les TIC per a l’accés i la difusió dels continguts digitals estan suposant una revolució en les metodologies docents però al final, quan arriba l’hora d’estudiar per a un examen o de redactar un treball, tots acabem fent el mateix: imprimir els textos, agafar la col·lecció de retoladors fosforescents per subratllar i preparar paper per poder fer resums i esquemes.

Libertexto és un projecte de codi lliure desenvolupat per professors de vàries universitats que pretén integrar les tècniques habituals de lectura, comprensió i estudi dels documents impresos a la informació digital. Es tracta d’una extensió que s’afegeix al navegador Firefox i que ens permet subratllar fragments de text, afegir notes o comentaris propis i preparar esquemes com fem amb el paper però, a més a més, inserir imatges o fitxers adjunts.

Un cop treballat el document, es pot exportar el resultat a una pàgina HTML o a un mapa conceptual editable si teniu instal·lat el Freemind, un programari gratuït i compatible amb el Campus Virtual. Quan accediu a la pàgina de descàrrega de Libertexto veureu que hi ha dues possibilitats: una que permet treballar sobre pàgines web i una altra que permet fer-ho també sobre documents PDF.

A banda del vídeo demostratiu que us posem a l’apunt, podeu descarregar-vos un manual complet del Libertexto.

La Biblioteca del Campus Bellvitge ja té compte a Twitter

La Biblioteca del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge estrena un nou canal per comunicar-se amb els seus usuaris per mitjà de les xarxes socials: el compte @BibBellvitge a la plataforma de microblocs Twitter. Un canal que s’afegeix a la seva pàgina a Facebook i a aquest mateix bloc.

Tots plegats són mitjans basats en eines del Web 2.0 utilitzades de manera generalitzada també dins l’àmbit de les biblioteques generant el que s’ha denominat Biblioteca 2.0. El CRAI de la UB n’és un bon exemple com podeu comprovar a la secció CRAI 2.0 de la seva pàgina web.

D’eines 2.0 n’hi ha infinites i per a tot tipus d’aplicacions. La nostra biblioteca fa servir Slideshare per difondre les seves presentacions, Netvibes per compartir el seu escriptori virtual, Box.net i Issuu per publicar manuals, Flickr per les fotos, Del.icio.us – conjuntament amb altres biblioteques del CRAI – a les seves guies temàtiques, entre d’altres.

El Paràsit causant de la malària en acció

Els Éssers humans i els mosquits (els del gènere Anopheles en concret) compartim el dubtós honor de ser hostes del paràsit Plasmodium causant de la malària, una malaltia que afecta més de 200 milions de persones cada any arreu del món. No cal dir que als humans ens toca el pitjor paper, els mosquits es limiten a fer de transmissor del paràsit d’un cos infectat a un altre de sa.

Uns investigadors australians han aconseguit mostrar – per primera vegada – el precís moment en que el paràsit s’introdueix en un glòbul vermell per mitjà d’una combinació de tècniques aplicades a un seguit d’imatges obtingudes amb microscòpia de súper-resolució.

Jake Baum i David Riglar del Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research han publicat a la revista Cell Host & Microbe l’article Super-Resolution Dissection of Coordinated Events during Malaria Parasite Invasion of the Human Erythrocyte on expliquen el procés emprat per realitzar el vídeo i avancen la importància que pot tenir en el desenvolupament de vacunes i medicaments per tractar la malaltia.

De moment us deixem amb el vídeo que a nosaltres ens ha recordat una pel·lícula de terror.

Font: Amazings.es

x86 o x64?

Ja sabeu que de tant en tant els divendres publiquem entrades que no es corresponen amb la temàtica més pròpia del nostre bloc i us parlem de coses que ens han cridat l’atenció i volem compartir amb vosaltres, us presentem algun programari que ens sembla us pot ser d’utilitat i d’altres temes que no estan directament relacionats amb la biblioteca, la UB i la salut.

La veritat és que les entrades on us mostrem programaris tenen bastant èxit i una mica per casualitat ens hem adonat que poden generar algun dubte quan accediu al lloc de descàrrega i us trobeu més d’una versió disponible.  Per exemple si s’ofereix una versió per a equips de 32 bits i una altra per als de 64 bits que s’identifiquen amb x86 i x64 respectivament.

D’entrada pensareu, i aleshores per què no diu x32 i x64? Està clar! Perquè seria massa fàcil! :-)

Parlant seriosament, x86 és una denominació genèrica d’una família de microprocessadors compatibles que es va iniciar amb l’Intel 8086 fa més de 30 anys  a la que es corresponen les dues arquitectures. Així que potser la denominació més exacte seria x86-32 i x86-64 però per diverses vicissituds es coneixen per x86 i x64.

La gran majoria dels processadors actuals suporten sistemes operatius d’ambdues versions i la diferència fonamental rau en la capacitat de memòria RAM que poden manegar. Un sistema operatiu de 32 bits no és capaç de reconèixer més de 4GB de memòria RAM (i de fet, n’aprofita 3) i un de 64 bits moltíssima més.

I ara al gra, com saber si tenim un o altre? Fent: Inicia – Tauler de Control – Sistema i Seguretat – Sistema i veureu una pantalla com la que us mostrem a la imatge.

El percentatge d’equips de 64 bits és creixent, sobre tot entre els més nous i fins i tots es diu que el proper Windows 8 que està preparant Microsoft només es distribuirà en aquesta versió.

Mathematics 4.0, la calculadora gràfica de Microsoft

Captura de la calculadora gràfica Mathematics 4.0 (feu clic per ampliar-la)

Els que no som gaire aficionats a les matemàtiques hem de consultar Viquipèdia per veure què tenen d’especial les calculadores gràfiques. Pel que hem vist, el seu tret característic és que són capaces de representar i interpretar gràfics en 2D i 3D a banda, es clar, de resoldre equacions complexes entre altres tasques.

Microsoft distribueix el programari gratuït Mathematics 4.0 que us permetrà instal·lar-vos al vostre ordinador una d’aquestes calculadores. Els nostres coneixements matemàtics no ens permeten avaluar-ne el potencial real però sí us podem dir que no té res a veure amb la calculadora científica que porta incorporada Windows.

Les dades es poden introduir amb una interfície molt completa que inclou un apartat amb comandaments estadístics i amb el propi teclat de l’ordinador. També es pot usar una ploma per dibuixar símbols i expressions matemàtiques. Una possibilitat addicional que ens sembla interessant és la d’instal·lar un complement (Add-in) que us permetrà integrar les prestacions de la calculadora en el vostre Word.

En fi, una alternativa de Microsoft al programari de codi lliure GraphCalc. Ja ens direu quin és millor.

La UB a Facebook i Twitter

La Universitat de Barcelona reforça la presència a les xarxes socials amb els seus perfils oficials a Facebook i Twitter.

Tal com ens expliquen en el canal de notícies UB, la nostra universitat ja era present en el món 2.0 per mitjans diversos als que ara s’hi afegeixen la pàgina de Facebook que:

[...]recull les activitats i les notícies dirigides als futurs i actuals estudiants de la UB. A més, presenta un recull fotogràfic de diferents moments del dia a dia a la Universitat.

Pel que fa a Twitter s’han creat perfils en català, castellà i anglès que comunicaran notícies i esdeveniments de la nostra universitat i de les institucions integrants del Grup UB.

El CRAI, per la seva banda, també té una important presència al web social que podeu veure a la secció CRAI 2.0 de la nostra pàgina web.

Heu esborrat un fitxer important del vostre ordinador? Don’t panic!

Aquella suor freda que ens ve quan recordem que vam esborrar el document que hauríem de pujar al Campus Virtual o la imatge que ara voldríem posar en una presentació o quan ens adonem que la versió del treball que acabem de suprimir era la bona o….

No deixeu que el pànic us domini! Encara pot tenir solució. Hi ha programaris especialitzats en recuperar arxius que s’han esborrat accidentalment o per error del disc dur de l’ordinador o de qualsevol altre medi d’emmagatzematge com memòries USB, targetes de memòria, MP3, etc.

Un que funciona molt bé i que a més és gratuït és Recuva de l’empresa Piriform autora també d’altres programaris ben coneguts. Potser us estranyi que sigui gratuït si el productor és una empresa privada. No hi ha truc, Piriform obté els beneficis de publicitat, donacions i oferint serveis addicionals de suport però sempre distribueix versions completes i gratuïtes dels seus programaris.

Recuva és molt senzill d’utilitzar i us permet destriar la ubicació i tipus de fitxer que voleu recuperar per accelerar el procés. Està disponible en varis idiomes, quan l’instal·leu el podreu triar.

Una cosa que és realment important ja que afecta directament a les possibilitats de tenir èxit en el procés és no fer servir el dispositiu on estava el fitxer esborrat fins passar-hi el Recuva. Si es tracta del disc de l’ordinador no instal·lar ni copiar res. Està relacionat amb les característiques físiques de l’emmagatzematge de dades digitals que aprofita el Recuva per recuperar els fitxers.

Google Body Browser, el navegador del cos humà

Google Labs, el laboratori on Google desenvolupa els seus nous productes, ha presentat Google Body Browser un recurs que permet navegar per l’anatomia del cos humà sobre la base d’un model tridimensional. Es pot fer zoom per ampliar una zona concreta, fer rotacions, veure etiquetes identificatives (en anglès), definir les parts i òrgans del cos que es volen visualitzar per mitjà d’una estructura de capes superposades i usar el cercador que incorpora per localitzar un detall concret.

Una altra possibilitat interessant és la de compartir una visualització específica del model anatòmic d’una manera molt senzilla: només cal copiar la url del navegador. Com és habitual en Google, es tracta d’un recurs gratuït al que es pot accedir en línia lliurement des de qualsevol ordinador sense necessitat d’instal·lar-hi res.

La pega, sempre n’hi ha, és que cal usar un navegador que suporti l’especificació WebGL que, en poques paraules, permet visualitzar continguts 3D al navegador sense necessitat de connectors (plug-ins). Quins navegadors són aquests? Doncs el Google Chrome n’és un es clar (quina casualitat!). Això sí, ha de ser la versió 9 encara en fase beta. Alternativament podeu fer servir la versió 4 del Firefox (també en fase beta) o el Safari per a Mac.

Si no voleu arriscar-vos amb provatures, podeu mirar-vos el vídeo que us posem per fer-vos una idea de les seves possibilitats.

Recordeu també que el nostre CRAI té subscrita la col·lecció d’imatges anatòmiques en 3D Anatomy.tv: Primal Pictures Interactive Anatomy que ofereix prestacions superiors a les del Body Browser.

Imatges anatòmiques diferents

Secció anatòmica de Hello Kitty (Jason Freeny)

L’obra de l’artista Jason Freeny ens ofereix una perspectiva de l’anatomia diferent, tal com la qualifiquen a l’entrada del Blog de María que ens l’ha descobert.

Alguna vegada havíeu pensat com seria un tall anatòmic de Hello Kitty? i una anatomia completa del Senyor Patata de Toy Story? Hauríeu pensat que Micky Mouse té esquelet o que darrera de la cara d’un smiley també hi ha una calavera?

Si us doneu una passejada per la seva pàgina web veureu que imaginació no li falta al senyor Freeny. I no diríeu també que les seves versions tan particulars de joguines i personatges infantils no tenen un punt sinistre?

Concurs iPod nano

És curiós constatar que la discussió que sembla acompanyar permanentment els ordinadors fabricats per Apple no afecta a la resta de la seva gama de productes. Les hostilitats entre els fans del Mac i del PC són llegendàries i semblen no tenir fi però quan es tracta d’un iPod o un iPhone la cosa canvia.

Malgrat que part de les crítiques que els seus detractors fan als ordinadors Mac es podrien fer extensibles a aquests altres dispositius, és difícil trobar algú que es resisteixi al disseny d’un iPod nano com el que us mostrem en aquesta entrada.

Si ja heu decidit que en necessiteu un, us pot sortir gratis participant en el concurs que organitza el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i l’editor de publicacions científiques Taylor and Francis.

Aquest editor vol promocionar el seu portal Informaworld que permet fer cerques simultànies a totes les revistes que publica i recuperar el text complet dels articles d’aquelles que el CBUC té subscrites (la gran majoria, 1.250 d’un total de 1.500).

La nostra universitat – com a membre del CBUC -  convida a tots els seus membres a participar en el concurs. Feu clic en el següent logo i veureu un qüestionari de 7 preguntes:

Per esbrinar les respostes haureu d’accedir al portal Informaworld i fer les cerques pertinents. Una magnífica ocasió per conèixer el portal i les seves possibilitats, practicar les vostres habilitats per a cercar informació i endur-vos un nano de passada. Teniu temps fins el proper 13 de desembre.

Quants més de vosaltres hi participeu, més possibilitats de que el guanyador sigui un dels nostres.

Sort!

La Semana de la Ciencia vista per Forges

Acudit de Forges sobre la Semana de la Ciencia (feu clic per ampliar)

Semana de la Ciencia, la ciencia al alcance de tu mano. Amb aquest lema s’està celebrant aquests dies la Semana de la Ciencia 2010 patrocinada pel Ministerio de Ciencia y Innovación y la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Fins el proper dia 21 de novembre la Semana – setmana llarga – inclou exposicions, tallers, taules rodones, jornades de portes obertes, projecció de documentals i altres activitats que se celebren a diverses ciutats de l’Estat espanyol amb un objectiu comú: apropar la ciència a la societat. Especialment en moments de crisi com són els actuals, és important que la societat prengui consciència de l’alt nivell de retorn social que generen les inversions que es dediquen a la investigació i la importància que suposen els seus descobriments en la qualitat de vida i el benestar de la població.

A la Semana hi participen moltes institucions d’arreu de l’Estat amb activitats de tota mena. La pàgina web de la Semana inclou un cercador on podreu triar en funció de data i lloc de celebració, entre d’altres possibilitats.

I per acabar, l’acudit de Forges que ens dóna una visió – pelín ácida, potser en diria ell – sobre la Semana de la Ciencia i les penúries econòmiques que pateix la ciència al nostre país. Val més riure que plorar, millor prendre’s-ho a broma…i unes quantes frases tòpiques més.

UBTV, la Televisió de la Universitat de Barcelona

UBTV, la televisió de la nostra universitat. Una televisió en línia on podreu visualitzar vídeos i retransmissions en directe d’actes acadèmics i culturals realitzats pel Servei d’Audiovisuals.

El material enregistrat està organitzat en canals temàtics i branques del coneixement, entre les que trobem les ciències de la salut amb 77 vídeos. El CRAI hi participa de manera activa revisant els continguts de les fitxes tècniques que acompanyen els vídeos. Mireu-vos la informació completa sobre UBTV que tenen publicada al seu lloc web.

Quasi 300 vídeos on els protagonistes són persones relacionades amb la cultura, la ciència, la docència, la recerca i la societat. La institució, els seus serveis i personalitats també hi tenen un paper rellevant. El que us assegurem que no trobareu mai en aquesta televisió és gent horrible insultant-se ni entrevistes a la nova parella de l’ex-amant d’algun suposat famós televisiu. Només per aquesta raó ja valdria la pena seguir-la.

I sobre això de seguir-la teniu la possibilitat de subscriure-us als seus continguts per mitjà de l’RSS.

El Futur del llibre

El Futur del llibre segons IDEO:

IDEO és una empresa de consultoria especialitzada en disseny i innovació amb seu a Palo Alto, California. Ha col·laborat amb gegants com Apple i Microsoft i en aquest vídeo presenta la seva visió sobre el futur del llibre. Textos enriquits amb altres continguts complementaris, discussions i opinions, contacte amb altres lectors, possibilitat de completar els textos de manera col·laborativa…. Potser no faran el característic i preuat olor dels llibre en paper però fan patxoca, no?.

Si voleu dir-hi la vostra sobre el futur del llibre podeu fer-ho en aquesta conversació a Facebook.


Logo del HUBc

Traduccions automàtiques (qualitat no garantida)

Logo de Twitter

Tuits de @BibBellvitge

Logo de Netvibes
maig 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

View bibliotecadebellvitge's profile on slideshare

LLegiu els últims apunts dels blocs del CRAI:

RSS Departament de Salut – GenCat

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Arxiu d’entrades

T’agradaria col·laborar amb nosaltres?


Proposant-nos algun canvi o millora?
Recomanant-nos algun bloc o pàgina web?
Demanant-nos que tractem algun tema?
Només cal que facis clic: AQUÍ

Logo del CRAI 2.0 de la UB

Logo de les BiblioEines del CRAI de la UB

Logo d'UBTV La Televisió de la Universitat de Barcelona

Fotos de la Biblioteca a Flickr

Entrada biblioteca

Monitor Informatiu

Accés a la primera planta

Hemeroteca

More Photos

Creative Commons License

Aquest bloc i els seus continguts estan subjectes (si no s'indica el contrari) a una llicència de

Creative Commons

Healthcare 100 - eDrugSearch.com

PubMed Logo









Codi QR del Bloc del Campus Bellvitge

Codi QR del Bloc del Campus Bellvitge

blogs catala
Bitacoras.com
Bitàcoles.net
Top Temàtica

Estadístiques del bloc

  • 344,335 visites