Ha arribat a la Biblioteca del Campus de Bellvitge Médicos escritores en España, 1885-1955, un llibre d’Alfredo J. Sosa-Velasco que estudia les representacions metafòriques de la malaltia en l’obra de Santiago Ramón y Cajal, Pío Baroja, Gregorio Marañón y Antonio Vallejo Nágera.
Segons l’autor, els metges-escriptors són aquells que van intervenir en la política espanyola fent servir teories científiques per construir discursos racials, sexuals i patològics sobre la identitat nacional. La hipòtesi que guia la investigació de Sosa-Velasco subratlla que a finals del segle XIX i principis del XX, el metge compleix una funció particular com escriptor i intel·lectual i la medicina s’utlitza en la literatura per criticar i definir la nació espanyola i les seves cultures.
L’obra analitza el paper d’aquests quatre metges a través dels seus escrits per il·lustrar com es van fer servir la ciència i la medicina per definir polítiques nacionals a través de la metàfora d’un cos malalt.
Comentaris recents