Gràfica il·lustrativa de l'índex-h
L’índex-h és un indicador de recent aparició (2005) que permet l’avaluació de la producció científica dels investigadors de manera alternativa als sistemes habituals. Es tracta d’una proposta de Jorge Hirsch, un professor de física de la University of California San Diego.
Tradicionalment l’avaluació de les publicacions d’un determinat científic es basa en indicadors com el nombre total de publicacions o de cites rebudes, el factor d’impacte (FI) de les revistes on ha publicat (per cert, ja estan disponibles les dades del FI de 2008) i el quartil on aquestes estan posicionades dins la seva categoria, entre d’altres.
Tots aquests sistemes continuen sent vigents i, fins i tot, plenament vàlids. Tanmateix, com molts dels indicadors que s’empren per a l’avaluació de coses difícilment mesurables (com mesurar el valor exacte d’un article científic?) presenten determinades carències i limitacions.
Imaginem per exemple que volem avaluar la producció científica d’uns autors concrets – la seva trajectòria completa - i ens fixem en el nombre total de cites que han rebut els seus treballs. Podem trobar-nos amb un investigador que tingui una llarga llista d’articles publicats tots ells amb un nombre considerable de cites i amb un altre que hagi publicat molt poc però que en el seu dia en va publicar un que va rebre un nombre de cites molt important, superior al nombre total de les que ha rebut l’altre. Ens conformem amb el resultat que ens donarà l’avaluació?
L’índex-h suposa un mètode alternatiu on el nombre i la qualitat global dels treballs té més rellevància: s’ordenen i es numeren seqüencialment les publicacions d’un autor (1,2,3,4,5…) de major a menor segons el nombre de cites que han rebut (11, 5, 3, 2,2,1…) El punt on coincideixin el nombre de cites i la posició dins el rang, aquest és el valor del seu índex-h. En el cas de l’exemple seria un 3.
Aquest índex també presenta punts febles es clar: penalitza els investigadors més joves, no té en compte el valor (en FI o similars) de les cites rebudes. Tanmateix es tracta en definitiva d’un sistema més – eficient – per a una cosa tan difícil com és avaluar la producció científica i que cada cop és més conegut i reconegut.
I per acabar, també en relació amb l’índex-h, hem llegit una notícia de la UB on parla d’un estudi que ha aplicat aquest mètode per a avaluar els millors científics de l’Estat Espanyol. Els resultats per a la nostra universitat són excel·lents: se’n citen més de 80 entre les posicions més altes. L’estudi és interessant, a més, ja que les seves dades es van actualitzant regularment.
0 Respostes a “L’índex-h de Hirsch i la recerca a la UB”