No hi ha cap dubte de que Els Homes que no estimaven les dones és un dels llibres del moment.
La novel·la d’Stieg Larsson, traduïda a un munt d’idiomes, ha estat llegida per milions de lectors arreu del món i molts d’altres estan esperant el moment de fer-ho (proveu de demanar-lo en préstec al CRAI o la xarxa de Biblioteques de la Diputació, haureu d’afegir-vos a la llista de reserves…). Fins i tot els crítics literaris semblen coincidir en les seves valoracions, quasi totes positives.
Per què agrada tant a tothom? Bona pregunta. Els comentaris amb amics i coneguts diuen que està molt ben escrit, la trama molt treballada, l’interès es manté fins al final i – en aquest punt la coincidència és generalitzada – els personatges – els bons i els dolents - estan molt ben aconseguits.
És veritat que és fàcil fer-se amb els personatges de la novel·la, sobretot amb els protagonistes principals. I un d’aquests sens dubte és la Lisbeth Salander, la jove hacker tant brillant amb els ordinadors com maldestre amb les relacions personals.
El cas és que a la novel·la s’apunta que la Lisbeth podria patir l’anomenada Síndrome d’Asperger, fet que justificaria aquestes habilitats tan dispars.
Hem remenat una mica el Web cercant informació sobre aquesta síndrome i n’hem trobat molta certament. Per exemple a Wikipèdia defineixen els afectats per aquesta patologia com persones que tenen problemes per a comunicar-se i interactuar amb els altres, amb limitacions per a detectar les petites subtileses del llenguatge corporal humà, dotats d’una memòria prodigiosa i una capacitat extraordinària en àrees molt concretes que siguin del seu interès (com per exemple, els ordinadors!)…en fi, que sembla que ens estigui descrivint la Lisbeth.
Les habilitats informàtiques d’aquestes persones queda demostrada en la vida real també. Mireu si no el cas de Gary McKinnon, el hacker anglès diagnosticat d’aquesta síndrome i que va aconseguir burlar els sistemes de seguretat de les xarxes informàtiques de la NASA i el Pentàgon. Finalment va ser descobert i ara McKinnon està pendent del resultat d’un llarg procés d’extradició en el que han intervingut les més altes instàncies dels governs implicats i que ha generat fins i tot un moviment de suport denominat Free Gary McKinnon.
Si voleu saber-ne alguna cosa més d’aquesta síndrome, podeu mirar-vos l’entrada corresponent a l’Enciclopedia Médica de MedlinePlus, la pàgina de la Federación Asperger España o la del II Congreso Internacional Síndrome de Asperger que se celebra els dies 19,20 i 21 de febrer a Sevilla.
una novel·la magnífica, me n’havien parlat molt i la veritat és que no esperava que m’agradés tant, és molt original!
La Salander si no es una ASPI poc se n´hi falta. En la Sindrome d´Asperger hi han graus. Sembla ser que ella en te unes traces. Sifos una AS mes profunda hauria d´estar molt més tutelada. Jo tinc un fill diagnosticat AS en poc grau, però ja n´hi ha prou perque des de petit fes coses no propies de la seva edat, com als als 33 mesos saber engegar l´ordinador i posar els seus programes favorits amb la seva música de fons. Tenir preferencies músicals selectives,en un menú de música clàsica i infantil escollia la primera. Avans dels 3 anys ja jugava amb jocs d´ordinador per a 6 anys. Actualment, en te 7 i segueix sense parlar massa, va la la seva, s´ailla amb els seus jocs, sempre intel-lectuals i repetitius, no saluda ni contesta mai quan li fas una pregunta. Això ultim es molt Salander. Però es que els AS tenen que procesar el que els hi dius. Son lents a repondre però ho fan si tens paciencia amb ells. El que si que he vist des d´un principi, avans de saber que sería la Lisbeth la AS , es en Plague . Aquest si que ho te tot d´AS. Nomès veient el desordre del seu pis, la poca cura i higiene de la seva persona i el tipus de treball que fa i amb la solitud que el realitza ja ho confirma. Cal tenir en compte que els AS s´entenen molt be entre ells, d´aqui ve la seva amistat amb la Lisbeth. Crec que en S. Larsson coneixia gent AS per haber-los retratat tan be, en alguns aspectes.
Gràcies per la teva aportació Mercè.
La teva experiència personal la fa especialment valuosa i t’agraïm molt que la vulguis compartir amb nosaltres. Ens enriqueix molt.
Salutacions al teu fill. Segur que en el futur, quan sigui un geni de la informàtica, en tornarem a sentir parlar.
Una abraçada