No hi ha cap dubte de que Els Homes que no estimaven les dones és un dels llibres del moment.
La novel·la d’Stieg Larsson, traduïda a un munt d’idiomes, ha estat llegida per milions de lectors arreu del món i molts d’altres estan esperant el moment de fer-ho (proveu de demanar-lo en préstec al CRAI o la xarxa de Biblioteques de la Diputació, haureu d’afegir-vos a la llista de reserves…). Fins i tot els crítics literaris semblen coincidir en les seves valoracions, quasi totes positives.
Per què agrada tant a tothom? Bona pregunta. Els comentaris amb amics i coneguts diuen que està molt ben escrit, la trama molt treballada, l’interès es manté fins al final i – en aquest punt la coincidència és generalitzada – els personatges – els bons i els dolents - estan molt ben aconseguits.
És veritat que és fàcil fer-se amb els personatges de la novel·la, sobretot amb els protagonistes principals. I un d’aquests sens dubte és la Lisbeth Salander, la jove hacker tant brillant amb els ordinadors com maldestre amb les relacions personals.
El cas és que a la novel·la s’apunta que la Lisbeth podria patir l’anomenada Síndrome d’Asperger, fet que justificaria aquestes habilitats tan dispars.
Hem remenat una mica el Web cercant informació sobre aquesta síndrome i n’hem trobat molta certament. Per exemple a Wikipèdia defineixen els afectats per aquesta patologia com persones que tenen problemes per a comunicar-se i interactuar amb els altres, amb limitacions per a detectar les petites subtileses del llenguatge corporal humà, dotats d’una memòria prodigiosa i una capacitat extraordinària en àrees molt concretes que siguin del seu interès (com per exemple, els ordinadors!)…en fi, que sembla que ens estigui descrivint la Lisbeth.
Les habilitats informàtiques d’aquestes persones queda demostrada en la vida real també. Mireu si no el cas de Gary McKinnon, el hacker anglès diagnosticat d’aquesta síndrome i que va aconseguir burlar els sistemes de seguretat de les xarxes informàtiques de la NASA i el Pentàgon. Finalment va ser descobert i ara McKinnon està pendent del resultat d’un llarg procés d’extradició en el que han intervingut les més altes instàncies dels governs implicats i que ha generat fins i tot un moviment de suport denominat Free Gary McKinnon.
Si voleu saber-ne alguna cosa més d’aquesta síndrome, podeu mirar-vos l’entrada corresponent a l’Enciclopedia Médica de MedlinePlus, la pàgina de la Federación Asperger España o la del II Congreso Internacional Síndrome de Asperger que se celebra els dies 19,20 i 21 de febrer a Sevilla.
Comentaris Recents