L’organització HL7 (Health Level 7) va ser creada l’any 1987 amb la missió de promoure el desenvolupament i l’evolució d’estàndards -sovint anomenats també protocols- per tal de minimitzar les incompatibilitats entre sistemes d’informació de salut. Aquests estàndards permeten la interacció i l’intercanvi productiu de dades entre aplicacions diverses, independentment de la seva plataforma tecnològica o del seu llenguatge de desenvolupament.
Aquesta iniciativa, impulsada als Estats Units per la necessitat d’unificar les diferents interfícies entre els molts sistemes d’informació, es va convertir ràpidament en l’estàndard de facto per a l’intercanvi electrònic de dades clíniques i administratives en els serveis de salut nord-americans.
Segons la Organització Internacional per a l’Estandarització (ISO) per tal que existeixi un intercanvi d’informació, són necessàries un conjunt de regles sintàctiques i semàntiques prèviament pactades. En aquest sentit, durant els últims anys els hospitals han començat a informatitzar diferents àrees dels seus sistemes d’informació fins arribar a l’anomenada gestió clínica, focalitzada en els processos de cura dels pacients. Aquesta visió integral requereix, doncs, de la interacció de múltiples sistemes d’informació com i quan siguin necessaris.
Els pacients acostumen a passar per diferents nivells d’atenció (primària, secundari i terciari) i en aquest itinerari són atesos per un o més metges de família i diversos especialistes sense que de vegades es comuniqui, coordini o comparteixi la informació que es genera en cada nivell. Per això els estàndards com l’HL7 creen un marc que permet fer més petites les incompatibilitats a la vegada que maximitza la interacció i l’intercanvi de dades
Els protocols o estàndards que permeten l’intercanvi d’informació entre diferents sistemes de manera eficient (automatitzada, ràpida i transparent per als usuaris) és un dels punts de desenvolupament més importants de la gestió de la informació actual.
Juntament amb el de la preservació digital, es tracta d’una de les línies de treball a que es dediquen més medis humans i materials.
Cal tenir present a més, que aconseguir que les màquines “s’entenguin” és un pas més (i molt important) per aconseguir que, a banda d’entendre’s entre sí siguin capaces “d’entendre” els continguts que gestionen, pas aquest fonamental per a aconseguir que la Web 3.0 o Web semàntica esdevingui una realitat.
Protocols, llenguatges (molt especialment) i tècniques semblants per a objectius compatibles.