L’organització HL7 (Health Level 7) va ser creada l’any 1987 amb la missió de promoure el desenvolupament i l’evolució d’estàndards -sovint anomenats també protocols- per tal de minimitzar les incompatibilitats entre sistemes d’informació de salut. Aquests estàndards permeten la interacció i l’intercanvi productiu de dades entre aplicacions diverses, independentment de la seva plataforma tecnològica o del seu llenguatge de desenvolupament.
Aquesta iniciativa, impulsada als Estats Units per la necessitat d’unificar les diferents interfícies entre els molts sistemes d’informació, es va convertir ràpidament en l’estàndard de facto per a l’intercanvi electrònic de dades clíniques i administratives en els serveis de salut nord-americans.
Segons la Organització Internacional per a l’Estandarització (ISO) per tal que existeixi un intercanvi d’informació, són necessàries un conjunt de regles sintàctiques i semàntiques prèviament pactades. En aquest sentit, durant els últims anys els hospitals han començat a informatitzar diferents àrees dels seus sistemes d’informació fins arribar a l’anomenada gestió clínica, focalitzada en els processos de cura dels pacients. Aquesta visió integral requereix, doncs, de la interacció de múltiples sistemes d’informació com i quan siguin necessaris.
Els pacients acostumen a passar per diferents nivells d’atenció (primària, secundari i terciari) i en aquest itinerari són atesos per un o més metges de família i diversos especialistes sense que de vegades es comuniqui, coordini o comparteixi la informació que es genera en cada nivell. Per això els estàndards com l’HL7 creen un marc que permet fer més petites les incompatibilitats a la vegada que maximitza la interacció i l’intercanvi de dades
Comentaris Recents