Com cada setembre, són molts els alumnes de primer curs que es dirigeixen al taulell preguntant com poden accedir als ordinadors de la biblioteca. És per això que avui dediquem el post a explicar-vos com fer-ho d’una manera ràpida i senzilla.
Nom d’usuari: A l’arrel del vostre correu electrònic UB li heu d’afegir .alumnes. És a dir, si el vostre correu és mpons8@ub.edu, com a nom d’usuari haureu de posar mpons8.alumnes (si no sabeu quina és la vostra adreça electrònica, veniu al taulell de préstec i us la direm).
Contrasenya: La mateixa que hagueu triat al donar-vos d’alta al vostre espai personal.
Si encara no ho heu fet, només cal dirigir-vos a Món UB, omplir les dades que us demana i una vegada obtingut l’identificador, triar la vostra contrasenya (recordeu que ha de tenir entre 6 i 8 caràcters i contenir, com a mínim, una lletra i un número).
Després d’aquest senzill tràmit, ja teniu el nom d’usuari i contrasenya que us donaran accés a tots els ordinadors de la biblioteca i l’aulari.
Bon començament de curs!
De vegades, quan intento obtenir un article científic per Internet i només s’hi pot accedir a través d’una subscripció (individual o institucional), penso que les biblioteques de centres de titularitat pública haurien de ser accessibles per a la ciutadania en general o si més no per a qui ho sol·licités de manera justificada, encara que no fos estudiant ni formés part de la plantilla del centre. Al cap i a la fi aquests centres es paguen amb diners que són de tothom.
De la mateixa manera, els articles que publiquen els investigadors i investigadores explicant els resultats de la recerca que han fet amb fons públics, també haurien de ser accessibles per a tothom, i no hauria d’estar permès que els publiquessin en revistes que per llegir-les cal pagar una subscripció o comprar l’article solt (i a quin preus!; pot costar més de 30 dòlars). Ja hi ha països on han introduït mesures d’aquest tipus i a la Unió Europea s’està debatent des de fa temps.
Hola Lectora,
estem completament d’acord amb la segona part i parcialment amb la primera.
És veritat que les biblioteques com la nostra es paguen principalment amb diners públics, però també és cert que els distribuïdors cobren unes tarifes molt elevades per les seves publicacions i que els contractes institucionals contenen clàusules molt estrictes sobre l’ús que es pot fer dels recursos. Aquestes clàusules sovint tracten dels usuaris eventuals que no són membres de la institució (el que anomenen “walk-in-users”) que ha contractat la publicació (de vegades sembla que si haguéssim de complir les condicions contractuals al 100% gairebé hauríem de tancar…i sembla també, que els distribuïdors ho saben i per això toleren una certa màniga ampla).
En la segona part estem amb tu al 100%. Ras i curt ¿és lògic que una universitat hagi de pagar per un article publicat per un investigador a qui paga el sou i a qui li facilita medis i equipaments? No donem les culpes als investigadors, però! Tu saps molt bé que el món de la investigació està sotmès a una mena de cercle viciós – del que els principals beneficiaris en són els distribuïdors – on el treballs dels investigadors es valora de manera important per la publicació d’articles en determinades revistes de les que – normalment – aquells en controlen els drets…uns fan la feina i els altres la venen…negoci rodó!
Per això són tan importants iniciatives com la que menciones de la Comissió Europea, en la que la UB s’hi ha implicat de ple publicant l’any passat un document on posa de manifest uns compromisos relacionats amb la lliure difusió del coneixement generat per la institució
http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius/diposits/lliure_difusio_coneixement.pdf
També fent coses més concretes com la creació dels diferents dipòsits digitals de la UB
http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/e-diposits/
o de l’Oficina de Difusió del Coneixement
http://www.bib.ub.edu/serveis/odc/
Es tracta d’un camí llarg però profitós per a tots…menys pels distribuïdors es clar…
Hola, quan dius que “les biblioteques de titularitat pública haurien de ser accessibles per a la ciutadania en general” no sé a quines et refereixes doncs jo no he tingut mai cap problema d’accés i consulta dels fons ja sigui en suport paper o bé digitals. El que si tinc restringit són alguns serveis com préstec,ús sales de treball, etc..Potser et refereixes a la consulta online des del domicili particular.
És evident que tots els serveis públics estan subvencionats pels impostos dels ciutadans però no per això poden ser totalment gratuïts (ex: els transports públics).
Totalment d’acord amb la segona part del teu enunciat
Ja sé que si vaig a una biblioteca universitària ningú no me’n prohibirà l’entrada i des dels seus ordinadors podré consultar els articles de revistes en línia. Però no sempre es té la possibilitat de fer això.
Pel que em diuen des de la Biblioteca, suposo que les clàusules dels contractes amb distribuïdores o editorials comercials són força restrictives i no deuen permetre l’accés fora de la comunitat universitària.
Però el que fan pagar les editorials o distribuïdores per un article és vergonyós. Però encara em sembla més vergonyós un cas que em va passar amb la British Library. Buscant amb google un article que jo havia publicat i en aquell moment no tenia a mà, vaig anar a parar al web de la BL. Aquell article estava publicat en una revista que és d’accés obert i la British Library el venia!
En la fitxa de l’article que apareixia a la pantalla, al final deia:
“To buy the full text of this article you pay:
£16.75 copyright fee + service charge (from £7.65) + VAT, if applicable”
(és literal, ho copio del meu bloc on vaig explicar i comentar el cas el desembre de 2007)
increïble el que dius! la voracitat dels editors no té límits!
l’estaven venent sense el teu coneixement i autorització? un article publicat en un revista d’accés obert??? quin tipus de llicència tenia?
hi ha llicències Creative Commons que diuen de manera expressa que no es pot emprar l’obra amb finalitats comercials com seria aquest cas.
És per denunciar-los.