Creative Commons és una organització sense ànim de lucre creada per Lawrence Lessig l’any 2001.
El propòsit de Lessig, professor de dret a la Stanford Law School, era el de buscar maneres per a racionalitzar les restriccions legals que comporta el “tots els drets reservats” del copyright tradicional, per a la difusió i el desenvolupament col·lectiu del coneixement i la cultura.
D’aquesta manera, a partir de l’any 2002, van començar a distribuir les llicències Creative Commons que substitueixen el “tots“, pel més raonable “alguns drets reservats“.
Quins drets? Doncs els que decideixi l’autor de l’obra, que per alguna cosa n’és el titular.
Per a això l’organització ofereix diversos tipus de llicències, de menys a més restrictives, que determinen què poden fer els altres amb la nostra obra. Per exemple, el tipus de llicència d’aquest bloc, que reconeixereu per la icona corresponent a la columna dreta, permet emprar els continguts del bloc sempre que es citi la seva autoria i no s’usin amb finalitat comercial.
Altres tipus permeten a més, la possibilitat de posar condicions a la generació d’obres derivades o, fins i tot, negar-ne l’autorització.
La Universitat de Barcelona és la institució afiliada a Creative Commons per a l’estat espanyol des del 2003 i el nostre CRAI ofereix suport, als membres de la UB, del projecte i les llicències per mitjà de l’Oficina de Difusió del Coneixement. L’Oficina dóna suport també en altres qüestions relacionades amb drets d’autor i de publicació de continguts als diversos dipòsits digitals de la UB.
Si us interessa el tema, us convidem a veure aquest vídeo que, de ben segur, us acabarà de convèncer.
molt bo el vídeo
La idea de Creative Commons em va entusiasmanar des que vaig conèixer aquestes llicències a través d’Ignasi Labastida, de la Universitat de Barcelona, que n’és el pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Fa alguns anys, i en relació a les possibilitats d’Internet, vaig sentir algú que es referia a un proverbi rus (crec que que era rus) que diu una cosa com ara: “Si dues persones tenen cadascuna una poma i les intercanvien, al final, cadascuna continua tenint una poma; en canvi, si allò que intercanvien són sengles idees, al final tenen cadascuna dues idees”.
Imagineu-vos què pot ser, si l’intercanvi es fa a milers de persones i amb la possibilitat que la nostra idea sigui difosa per cadascuna d’elles! Això és el que permeten les llicències de Creative Commons.