A tots ens agrada la primavera.
Aquesta estació, associada de manera simbòlica al retorn de la vida després del llarg hivern, ve acompanyada del bon temps (bé, normalment, si més no), dels dies més llargs, els interminables i deliciosos capvespres, l’explosió de la natura, les orenetes, les papallones….i prou ja de tòpics! Que el mesurador de cursileria està a punt d’explotar.
Per a moltes persones però, la primavera també s’acompanya d’altres coses no tant idíl·liques precisament: rinitis, salves d’esternuts, picor d’ulls….una delícia, vaja. Ens estem referint, com ja imagineu, a les persones que pateixen al·lergia primaveral, també coneguda com febre del fenc.
Aquest tipus d’al·lergies es produeixen per la reacció del sistema immunològic del nostre cos a l’exposició d’un o varis tipus de pol·lens. Segons algunes dades, quasi un 20% de la població és sensible a algun tipus de pol·len, malgrat que només la meitat presenta algun tipus de simptomatologia.
Si teniu el privilegi de pertànyer a aquest últim grup podeu fer vàries coses. D’entrada esperar amb resignació l’arribada de l’estiu, es clar. Però també es poden prendre un seguit de precaucions i, de vegades, medicació. Pel que fa a la medicació cal anar al metge evidentment. Tanmateix pel que fa a les precaucions, a Internet es pot trobar molta informació útil.
Informació com la que ofereix el lloc web Polenes.com produït pel Comité de Aerobiología de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC). A aquesta pàgina podeu consultar – per zones – els nivells ambientals dels pol·lens més freqüents a l’estat espanyol, a més d’explicacions, documentació i consells relacionats amb aquesta molesta patologia.
I, paciència és clar, que ja falta menys per a l’estiu. Potser us serveixi de consol saber que hi ha casos pitjors: els dels al·lèrgics – com és el nostre cas – a la pols domèstica. Bé no a la pols en sí, sinó a uns microscòpics insectes que hi viuen en ella: els àcars. Aquí us mostrem una imatge ampliada d’un d’aquests deliciosos animalons:
Que identificada m’he sentit amb el que expliqueu! Sóc de les persones que pateixen rinitis i conjuntivitis al·lèrgiques, i en aquesta època de l’any i a finals d’estiu el paquet de kleenex i sovint els col·liris són companys inseparables meus. Però no em serveix de consol saber que hi ha qui té al·lèrgia a la pols domèstica, perquè jo també la tinc. A més, no sé si també és una reacció del meu sistema immunitari, però exposar-me al sol o al vent, o estar-me a l’interior d’edificis amb parets de formigó, o en ambients amb fum, també em causen rinitis i conjuntivitis; i la majoria d’esprais, el lleixiu, i altres productes químics m’irriten la gola i em fan estossegar.
Quan surto al camp –tan sa, ens diuen– he de recordar-me de prendre abans l’antihistamínic. Com també l’he necessitat per sortir al carrer, a Barcelona, abans d’aquestes pluges, quan els plàtans d’ombra –l’espècie més abundant a la ciutat– desprenien, com si fos una pluja seca el seu pol·len. Què hi farem!
Paciència lectora corrent…com tu dius: què hi farem!
Per cert, això que dius de que el sol i el vent t’empitjoren els símptomes, també ens passa a nosaltres, sobre tot el vent. Per no parlar del pol·len que solten els plataners, només de pensar-hi ja ens agafa picor!