El Jurament Hipocràtic és un codi ètic que, segons la tradició, els estudiants que es graduen en medicina juren complir abans de començar a practicar la seva professió. La celebració d’aquest jurament en públic, davant de professors, col·legues i familiars, constitueix un acte solemne i d’un gran valor simbòlic.
A banda d’això, el Jurament Hipocràtic és un concepte abastament conegut i associat de manera generalitzada amb la pràctica de la medicina.
La història diu que el codi va ser escrit per Hipòcrates, un prestigiós metge de la Grècia clàssica, que el feia jurar als seus deixebles abans de deixar-los posar en pràctica les seves ensenyances. Més tard, amb el Renaixement i l’apogeu de la cultura greco-romana, es va anar difonent aquesta tradició – amb més o menys èxit, segons els països – arreu del món.
A la imatge que il·lustra el post us mostrem un manuscrit del segle XII amb el text escrit en forma de creu. Text, per cert, que ha rebut diverses modificacions i adaptacions al llarg del temps. Tanmateix, aquí us volem presentar el jurament en la seva forma original.
“Per Apol·lo mèdic i Esculapi, jure: per Higias, Panacea i tots els déus i deesses als que pose per testimonis de l’observança d’aquest vot, que m’obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat.
Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la ciència, els l’ensenyaré desinteressadament i sense un altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d’ensenyança als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em seguisquen davall el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més.
Fixaré el règim dels malalts del mode que li siga més convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia.
No m’avindré a pretensions que afecten l’administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d’eixa espècie; m’abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius.
La meua vida la passaré i exerciré la meua professió amb innocència i puresa.
No practicaré la talla, deixant eixa operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament.
Quan entre en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que senta o veja en la societat i no serà necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos.
Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga’m concedit gaudir feliçment la meua vida i la meua professió, honrat sempre entre els hòmens; si ho trenque i sóc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa”
En èpoques més pròximes han sorgit texts alternatius més adaptats al món modern, com la Declaració de Ginebra feta per l’Associació Mèdica Mundial l’any 1948, però que no han assolit el ressò ni tenen, si ens permeteu que ho diguem així, l’encant del que va escriure Hipòcrates fa més de 25 segles.
| Podeu trobar més informació i recursos relacionats amb l’ètica i la pràctica de la medicina a la subguia temàtica d’Ètica mèdica. |
1 Resposta a “El Jurament Hipocràtic”