Arxivar per Febrer, 2008

Google Health inicia el camí cap a l’autogestió de la salut

Google Health

Google està a punt de posar en marxa la seva última iniciativa: Google Health. Aquest nou servei oferirà una eina que permetrà a cada usuari tenir accés directe al seu historial mèdic i gestionar tota la informació sobre la seva salut, ja sigui intercanviant opinions amb altres usuaris o bé amb experts.

En un primer moment es registraran les dades d’una mostra de voluntaris de la Clínica Cleveland que han donat permís per “penjar” les seves dades. Tal i com passa en altres serveis, només els propis usuaris podran accedir al seu historial mitjançant un codi.

Segons la companyia nord-americana es tracta d’una expansió lògica, doncs s’adapta als nous costums dels usuaris de cercar a la Xarxa qualsevol tema que afecti a la seva salut.

La ciència mèdica en un itinerari històric per Lleida

Porta mossàrab de l’església de St. Llorenç

Avui us volem recomenar un dels itineraris inclosos en les activitats que es van programar durant el passat Any de la Ciència 2007: Lleida. La ciència mèdica a les tres cultures.

La fundació l’any 1300 de l’Estudi General de Lleida, gràcies al privilegi atorgat pel rei Jaume II, suposà un important desenvolupament científic i cultural per a la ciutat. Les tres cultures que convivien a la Lleida baixmedieval (cristiana, jueva i mussulmana) han estat les protagonistes de la ciència mèdica a diferents èpoques: sanadores o llevadores jueves i sarraïnes, metges al servei dels reis de la Corona d’Aragó, hebreus traductors de textos mèdics àrabs o algunes de les primeres dones que pogueren accedir a la Facultat de Medicina.

Tot i l’existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o sarraïns exercissin amb els cristians, molts metges de la Corona d’Aragó en reclamaren els seus serveis. Joan II, per exemple, va fer cridar al reconegut oftalmòleg jueu Cresques Abnarrabí per tal d’operar-se les cataractes.

Aquest recorregut és una bona manera d’apropar-se a deu segles d’història de la medicina i conèixer els emplaçaments i protagonistes que la van fer possible. La durada d’aquest itinerari és de dues hores.

PS3GRID: fent ciència amb la PlayStation

Logo del projecte PS3GRID

Si sou posseïdors d’una PlayStation 3, us interessa la ciència i voleu col·laborar en la investigació biomèdica, ara teniu una excel·lent ocasió per a fer-ho gràcies al projecte de computació distribuïda PS3GRID.

La computació distribuïda és un model informàtic que possibilita realitzar operacions que requereixen una gran potència de càlcul sense necessitat de disposar d’un superordinador com el MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center. L’alternativa que proposa aquest model es basa en la distribució de la informació entre centenars o milers d’ordinadors corrents de manera que s’aprofita la seva capacitat de processament de manera col·laborativa. Els propietaris dels ordinadors que volen participar, de manera voluntària i desinteressada, només han de descarregar un programari específic i deixar que les seves màquines funcionin quan no les necessiten.

En aquest cas, el projecte PS3GRID, vol aprofitar la gran potència dels processadors Cell que empren les PlayStation 3 (fins a 10 vegades més potents que els d’un ordinador domèstic) per a la investigació en el camp de les proteïnes i el disseny de drogues i nous fàrmacs.

L’equip d’investigadors de PS3GRID han desenvolupat una adaptació del programari BOINC – dissenyat per a fer possible la computació distribuïda – que optimitza el seu potencial en la recerca en aquestes matèries. Si hi esteu interessats només heu de descarregar el programari que us faciliten i cedir la part que vulgueu de la capacitat del processador i espai de disc de la vostra màquina i de l’ample de banda de que disposeu.

Per a que us feu una idea de la importància de la vostra col·laboració us direm que – segons les dades dels responsables del projecte – si aconsegueixen convèncer 1.000 voluntaris disposaran d’una potència de càlcul equivalent a 16.000 ordinadors estàndard.

Si us decidiu a participar, una petita part del mèrit dels futurs descobriments del seu laboratori, ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, us correspondrà també a vosaltres.

Bon divendres.

OMS: 60 anys de salut pública

Cartell OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa seixanta anys. Per commemorar l’efemèride, l’OMS ha reunit en una exposició fotogràfica un conjunt d’imatges que repassen la història de l’entitat.

L’exposició, basada en el lema de l’aniversari “La nostra salut, el nostre futur”, mostra les principals fites aconseguides en el camp de la salut pública, com ho van ser la primera vacuna contra la poliomelitis, l’atenció primària o el control del tabaquisme, entre d’altres. A banda d’oferir una mirada al passat, la mostra també es projecta cap al futur i inclou temes com la salut enfront el canvi climàtic o l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’exposició es va inaugurar durant l’última reunió del Consell Executiu de l’OMS celebrada el 21 de gener de 2008. Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut (7 d’abril) viatjarà a la seu de les Nacions Unides a Nova York, per retornar altra vegada a Ginebra abans de desplaçar-se a altres regions durant els mesos d’estiu.

Anatomy.tv: Primal Pictures Interactive Anatomy

Anatomy.tv: Primal Pictures Interactive Anatomy

El CRAI de la UB ha subscrit recentment un nou recurs electrònic: Anatomy.tv: Primal Pictures Interactive Anatomy. Es tracta d’una col·lecció d’animacions anatòmiques en 3-D. Les animacions en tres dimensions fan possible afegir-hi interactivitat als continguts de manera que les prestacions que ofereix aquest recurs van molt més enllà de les que pot oferir un recull d’imatges estàtiques.

Les animacions estan organitzades segons les diferents parts del cos humà i permeten rotacions, ampliacions, reduccions i la visualització per capes, de més superficial a més profunda. Si feu clic a les diferents parts de les figures obtindreu les explicacions relacionades que poden incloure fotografies anatòmiques i també podreu fer tests a mida sobre la part del cos que estigueu visualitzant.

El recurs també conté informació – sobre patologies relacionades amb parts específiques del cos humà – il·lustrada amb imatges, fotografies i vídeos.

Finalment també hi trobareu una secció d’anatomia específica per a l’acupuntura, una guia d’estudi de l’anatomia i un banc de tests predefinits de tipus multiresposta.

Podeu accedir a aquest recurs des del ordinadors de la UB o des d’altres ordinadors si configureu el vostre navegador amb el proxy de la UB.

Comprimir les imatges d’una presentació en Powerpoint

Les presentacions en Powerpoint són un tipus de fitxer molt conegut, emprat de manera generalitzada amb finalitats diverses. El seu èxit rau en el fet de que aquest tipus de presentacions permeten exposar o explicar continguts de manera molt clara i visual i es tracta, a més, d’una eina prou senzilla d’utilitzar.

En la docència universitària són usades amb molta freqüència per professors i alumnes, uns com a suport per a impartir les seves classes i els altres per a preparar els treballs que han d’entregar al professorat.

Una de les prestacions que presenta aquest programari és la possibilitat d’incorporar imatges a les diapositives d’una presentació. Es tracta d’una possibilitat molt emprada però que té l’inconvenient de que pot augmentar en gran manera la grandària del fitxer resultant si les imatges són d’alta resolució.

Aquest fet, la grandària del fitxer, pot tenir molta importància en funció de l’ús que en pensem fer. És el cas, per exemple, de que pensem distribuir-lo per la Xarxa per mitjà dels Dossiers electrònics, del Campus Virtual o per correu electrònic.

Si és aquest el vostre cas teniu la possibilitat de comprimir les imatges per a reduir-ne el seu pes. Aquesta tasca la podem fer amb qualsevol programari de tractament d’imatges però el propi Powerpoint ens dóna la possibilitat de comprimir les imatges d’una presentació, totes de cop i sense haver d’instal·lar ni emprar cap programari addicional.

A la biblioteca hem preparat un breu manual que us explica com fer-ho i que us convidem a visualitzar.

També podeu veure el manual a pantalla completa.

El nivell de reducció de la grandària del fitxer dependrà del pes original de les imatges, si són de baixa resolució la variació serà menor.

Una altra opció molt interessant és convertir la presentació a format PDF que us permet, a més, incorporar seguretat al document resultant que garanteixi la seva integritat. A aquest post us expliquem com fer-ho.

Voleu comprar un cadàver per a casa vostra?

El Doctor Von Hagens amb tres de les seves creacions

Bé, o si més no un tros, una rodanxa, per a ser exactes. I tot gràcies a la plastinació, una tècnica de conservació de cadàvers inventada per un metge alemany, el Doctor Gunter Von Hagens (no, no és broma, és el seu nom real) l’any 1977. Aquesta tècnica permet la conservació dels cadàvers de manera que es puguin mostrar – normalment en rodanxes (talls transversals o longitudinals) – els seus òrgans interns per al seu estudi.

El laboratori del doctor Von Hagens – aquí us mostrem una foto seva jugant a cartes amb uns amics, és el que porta barret – ven a facultats de medicina i centres d’investigació els seus productes a uns preus considerables, a més d’exhibir per tot el món l’exposició Body Worlds competint amb la seva rival Bodies The Exhibition de la que ja us varem parlar en aquest post.

El cas és que fa uns dies llegíem a l’edició digital de La Vanguardia que el laboratori de Von Hagens rep tal quantitat de donacions de cossos humans que té un excés de material, de matèries primeres en podríem dir. A aquesta situació s’uneix la millora de les tècniques de producció que permet, en paraules d’un dels assistents del doctor “produir de forma ràpida i barata grans quantitats d’una gran qualitat“. Aquest augment de la producció i la reducció de costos permetrà vendre rodanxes de cadàver a preus ben assequibles, uns 250 euros la rodanxa.

Total, que per evitar acumulacions d’estocs i augmentar les vendes, han decidit ampliar el seu mercat posant a la venda els seus productes al públic en general, bé al seu taller, el Plastinarium, o bé directament per Internet…. (que no, que no és una broma).

El problema és que les lleis vigents només permeten l’ús de cadàvers humans amb finalitats científiques o acadèmiques i prohibeixen expressament la seva comercialització amb d’altres finalitats. Tanmateix els advocats de Von Hagens estan treballant de valent en aquest tema i asseguren que en pocs mesos qualsevol podrà comprar els seus productes lliurement.

Qui sap? Si se’n surten, tal vegada en poc temps es posen de moda les seves rodanxes de cadàver i lluir un Von Hagens a la paret del saló es converteix en motiu de prestigi social. Fins i tot es podrien convertir en cobejables objectes de regal de bodes o aniversaris.

Bon divendres.

Editors científics contra el plagi

Il.lustració de l’article A tale of two citations

Els casos de plagi en revistes científiques que surten a la llum pública de tant en tant amaguen una tendència creixent segons s’ha pogut comprovar en un estudi realitzat a la Universitat de Texas. L’article A tale of two citations publicat a la revista Nature el gener del 2008 pels investigadors Mounir Errami i Harold Garner denuncia aquest tipus de pràctiques que, segons els autors, distorsionen la literatura científica, inflen els currículums d’alguns investigadors i obliguen a les publicacions a gastar quantitats ingents del seu pressupost.

Per tal de frenar aquest problema més de 2.000 editors de revistes científiques, entre els quals Bristish Medical Journal o Elsevier, compten amb CrossChek un programa pilot que intentarà atrapar als potencials plagiadors.

CrossChek

Com si es tractés d’un motor de cerca, aquest programa està dissenyat per trobar semblances entre dos textos i alertar sobre possibles còpies. També s’inclourà un sistema mitjançant el qual els autors podran revisar els seus propis articles abans d’enviar-los a les publicacions. Aquesta idea ha estat possible gràcies a l’empresa ¡Paradigms, que compta amb experiència en detectors de plagi com ¡Thenticate o Turnitin, eines molt emprades ja en les universitats nord-americanes.

Tot plegat per lluitar contra el que la premsa dels Estats Units ja anomena cultura cute and paste (copiar i enganxar, en anglès) tan estesa avui en dia.

Help: per una vida sense tabac

Logo del programa HELP

HELP (Health European Leading Programme) és una iniciativa de la Unió Europea que té com a finalitat treballar pel benestar i la salut pública dels 25 països membres de la Unió. La seva activitat se centra molt especialment en la lluita contra el tabaquisme referida tant als fumadors – actius i passius – com als potencials futurs fumadors.

El programa ofereix informació i recursos relacionats amb el tabaquisme i el seu abandó, promoció de projectes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i recolzament a iniciatives, d’àmbit local, nacional i europeu, que tinguin com a finalitat la prevenció i la lluita contra aquesta addicció.

D’acord amb el seu lema Per una vida sense tabac, HELP està destinat als fumadors que vulguin abandonar la seva dependència, als fumadors passius i a aquelles persones que estiguin iniciant-se en aquest hàbit. El programa presenta perfils personalitzats en funció d’aquestes tres tipologies de destinataris:

  • Quiero Dejarlo, orientat als fumadors actius.
  • Soy Fumador Pasivo, per aquelles persones que es veuen afectades pel fum del tabac en el seu entorn.
  • No Quiero Comenzar, que pretén ajudar a aquelles persones que s’estan iniciant en l’hàbit o es veuen temptades de fer-ho.
El Departament de Salut ofereix, per la seva banda, un recull de consells, informacions i recursos disponibles per als fumadors a la seva secció Deixar de fumar és possible.

L’Institut Català d’Oncologia fitxa Manel Esteller

Manel Esteller

L’Institut Català d’Oncologia (ICO) va anunciar ahir la incorporació del prestigiós investigador Manel Esteller per liderar el nou Programa de Recerca en Epigenètica i Biologia del Càncer.

L’ICO és l’únic centre sanitari d’Espanya en disposar d’un programa d’epigenètica. Aquest àmbit de recerca estudia les alteracions químiques relacionades amb l’aparició de tumors i, per tant, obre noves línies de tractament del càncer mitjançant fàrmacs que actuen sobre aquestes alteracions, el que representa una aproximació diferent a la de la quimioteràpia convencional.

Manel Esteller, nascut a Sant Boi de Llobregat el 1968, és un referent internacional en el món de l’epigenètica. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1992, va fer els estudis postdoctorals a la Johns Hopkins University als Estats Units. És autor de més de 190 articles científics i és editor associat de les revistes Cancer Research, The Lancet Oncology, International Journal of Cancer i Epigenetics and Carcinogenesis.

Jornades estatals d’estudi i debat sobre el futur de la formació integral del metge

Leonardo da Vinci

Els propers 8 i 9 de febrer se celebraran al Cosmocaixa de Barcelona (C/ Teodor Roviralta 47-51), les Jornades estatals d’estudi i debat sobre el futur de la formació integral del metge: bioenginyeria o medicina?

La mitificació de la biomedicina, la medicalització de molts aspectes de la vida, les expectatives poc realistes dels pacients o les pressions de la indústria farmacèutica, els mitjans de comunicació i els polítics provoquen sovint una situació social escindida: per una banda els pacients reclamen més atenció i, per l’altra, els metges volen que la seva feina sigui cada vegada més de caire científic.

Bona part d’aquestes perspectives escindides té molt a veure amb la formació mèdica: la universitat, el MIR o la formació continuada. Aquestes Jornades pretenen reflexionar sobre com es prepara als metges, quins models i ideologies hi ha al darrera, com s’encara la formació continuada o quines alternatives metodològiques existeixen avui en dia.

Aquestes Jornades d’àmbit estatal, organitzades per l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), estan dirigides tant a metges o infermeres com a psicòlegs, treballadors socials o altres professionals de la salut.

SciVee: ciència gratuïta a la xarxa

Logo SciVee

Hi ha qui l’ha descrit com el YouTube de la ciència, i el fet és que el funcionament del lloc web SciVee recorda al conegut servei de distribució de vídeos en línia. Es tracta, això sí, d’una pàgina web pensada i realitzada per investigadors i on només ells hi tenen cabuda.

L’objectiu de SciVee és oferir ciència de manera gratuïta i de pas facilitar-ne la seva difusió i comprensió. Els experts enregistren les seves presentacions (amb veu o sense) i les sincronitzen amb una presentació en Powerpoint, d’aquesta manera es posen els resultats a disposició de la comunitat virtual. Per tal d’assegurar que els treballs tenen un mínim de qualitat, els estudis que es vulguin presentar (Pubcast) han d’haver estat publicats prèviament en una revista científca.

A banda de les presentacions multimèdia, aquest lloc web també ofereix la possibilitat de crear comunitats virtuals per tal de debatre, estar al dia de les noves investigacions o deixar-se aconsellar per altres col·legues. SciVee compta amb el recolzament de PLoS (Public Library of Science), la companyia de salut pública NSF i el Centre de Supercomputadores de San Diego (SDSC).


Traduccions automàtiques (qualitat no garantida)

 

Febrer 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« Gen   Mar »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
2526272829  

View bibliotecadebellvitge's profile on slideshare

Arxiu d’entrades

T’agradaria col·laborar amb nosaltres?


Proposant-nos algun canvi o millora?
Recomanant-nos algun bloc o pàgina web?
Demanant-nos que tractem algun tema?
Només cal que facis clic: AQUÍ

Logo de Facebook

Logo de la Bloc@ateca del CRAI de la UB

Logo de les BiblioEines del CRAI de la UB

Fotos de la Biblioteca a Flickr

Entrada biblioteca

Monitor Informatiu

Accés a la primera planta

Hemeroteca

More Photos

Creative Commons License

Aquest bloc i els seus continguts estan subjectes a una llicència de

Creative Commons

Healthcare 100 - eDrugSearch.com

PubMed Logo









blogs catala
Bitacoras.com
Bitàcoles.net
Top Temàtica

Estadístiques del bloc

  • 179,190 visites