Una pròtesi dental que pertany als segles I i II de l’era cristiana constitueix la primera prova de la pràctica especialitzada de l’odontologia durant l’Imperi Romà. Els autors de la reconstrucció, trobada en un necrópolis romana, van utilitzar fils d’or per a reposar en un pacient les mateixes dents que havia perdut.
La mandíbula amb la pròtesi fabricada en or, trobada l’any 2000 a la necrópolis de Viale Della Serenissima a la ciutat de Roma, pertanyia a una dona adulta les restes de la qual van ser trobades parcialment cremades.
Segons explica un grup d’investigadors de la Universitat de Pisa en un article publicat a The American Journal of Medicine, les dents de la mandíbula van ser lligades amb un fil d’or per donar forma a una autèntica pròtesi dental que substituís els incisius centrals, perduts intra vitam, molt probablement a causa d’una malaltia periodontal.
Les restes que es conserven consiteixen en aquest precari dispositiu metàl·lic que soporta una dent artificial a mode de pròtesi que, per les seves característiques, sembla ser una peça original de la persona portadora, reutilitzada per a la restauració de l’incisiu central dret (l’esquerre no apareix en les restes, però es presuposa que també va ser reutilitzat en la pròtesi, per la forma i les dimensions del fil d’or). Simona Minozzi, líder de l’equip d’investigació de la Universitat de Pisa, considera que es va escollir l’or com a material de la pròtesi per la seva alta compatibilitat biològica i per la facilitat d’ús que presenta.
L’article original va ser publicat per: Minozzi S, Fornaciari G, Musco S, Catalano P. A gold dental prosthesis of Roman imperial age. Am J Med 2007; 120 (5): e1-e2.
0 Respostes a “Descriuen la primera prova material d’una pròtesi dental avançada a l’Imperi Romà”