Exposició fotogràfica de Mireia Humà a la biblioteca

Les fotografies de Mireia Humà que podeu veure exposades a la biblioteca aquests dies retraten una sèrie de paratges que l’autora va plasmar l’estiu del 2009 al Parc Natural d’Urbasa-Andia a Navarra. Segons paraules de la propia autora: 

A Navarra, dins el Parc Natural d’Urbasa-Andia, trobem paratges com el naixement del riu Urederra, que dóna sortida natural al major aqüífer del massís càrstic d’Urbasa. L’alt contingut en sals càlciques de l’aigua provinent d’aquest aqüífer fa que des del naixement, el seu llit adquireixi un color blanquinós. Aquesta qualitat especial dóna a l’aigua els tons blaus del cel que reflexa combinats amb matisos verds que aporta la frondosa vegetació que l’envolta.

Mireia Humà Pérez és actualment estudiant d’últim curs a l’Escola Universitària d’Infermeria de la UB i ha combinat la seva passió per la fotografia amb altres estudis. Ha desenvolupat la seva activitat com a tècnic superior en anatomia patològica i citologia a diferents institucions i actualment treballa l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron.

Renovació de la pàgina de recursos del CRAI

La pàgina de recursos del CRAI presenta de manera centralitzada i organitzada tots els recursos d’informació que el CRAI posa a disposició dels seus usuaris. Recentment s’ha fet una renovació de la seva interfície reestructurant-ne els continguts i afegint-ne de nous amb l’objectiu de millorar la visibilitat i facilitar l’accés a aquests recursos.

Quan hi accediu, veureu la secció central amb una barra superior de navegació per pestanyes que us permet desplaçar-vos per la nova distribució:

  • Cerca al catàleg general (de nova incorporació a la pàgina).
  • Revistes electròniques, que integra un núvol d’etiquetes per a organitzar les publicacions segons les seves temàtiques.
  • Cerca directa d’articles de revista per la seva cita bibliogràfica.
  • Bases de dades, amb una eina que permet la cerca simultània a totes les bases de dades disponibles en una àrea temàtica que tinguin habilitada aquesta prestació de multicerca.
  • Cerca de la producció científica de professors i altres membres de la UB publicada als nostres dipòsits digitals.

A banda, a la part inferior d’aquesta secció, veureu una finestra que us donarà informació puntual de les novetats d’interès relacionades amb aquests recursos. Si ho desitgeu, podeu subscriure-vos per mitjà d’RSS a aquest servei de novetats.

Us convidem a donar-li una ullada i a dir-nos que us sembla, afegint un comentari a aquesta entrada.

El Bilingüisme comença abans de néixer

Així ho afirmen les conclusions d’un estudi realitzat per investigadors de la University of British Columbia i de l’Organisation for Economic Co-operation and Development.

A l’estudi han comparat el comportament de nadons de mares monolingües amb els de mares bilingues i hi han trobat diferències. Quines? us preguntareu. Certament semblaria que, tractant-se de nadons, poques diferències de comportament s’hi poden trobar. Tanmateix n’hi ha i els investigadors les han observat i descrit. El diferent nivell d’atenció vers la llengua que no és pròpia de la mare o de resposta a l’estimul de succió en funció de si es fa amb una de les llengües que li resulten conegudes al nadó. Reaccions com aquestes que permeten assegurar, segons els responsables de l’estudi, que la predisposició al bilingüisme comença ja mentre el fetus és a l’úter i es manifesta des del mateix moment de néixer.

L’article on estan publicades les dades i les conclusions es titula The Roots of Bilingualism in Newborns i està publicat a la prestigiosa Psychological Science (factor d’impacte 4.812 i 6a posició de 101 al rànquing de publicacions  per a la matèria Psychology, Multidisciplinary, segons dades del Journal Citation Reports). De moment podeu consultar el text complet lliurement i està a l’espera de ser publicat en el proper número de la revista.

Problemes obrint un document Word?

De tant en tant ens trobem amb algun usuari que ens demana ajut per obrir un document Word que li ha passat algun company o que s’ha descarregat del Campus Virtual i que se li resisteix. Alguna vegada ha estat culpa del fitxer que estava malmès però normalment es tracta d’un problema de versions del programari Microsoft Office.

Microsoft va introduir un canvi radical en el seu Office a partir de la versió 2007. D’entrada, un nou aspecte que trenca completament amb les versions anteriors. Però també noves funcionalitats i prestacions gràcies a un canvi tecnològic basat en  la implementació del format denominat Office Open XML. Això suposa  avantatges, però també inconvenients de compatibilitat amb les versions anteriors. Els documents fets amb la versió 2007, que es distingeixen per tenir una “x” al final de l’extensió (.docx, .xlsx, .pptx), no es poden obrir amb les versions anteriors de l’Office.

Hi ha varies solucions, però. D’una banda, els autors de documents que fan servir Office 2007 poden guardar-los en mode de compatibilitat. De l’altra, els que hagin d’obrir un document 2007 amb una versió anterior poden instal·lar-se el pegat que distribueix Microsoft gratuïtament i que els ordinadors de la biblioteca ja tenen instal·lat des de fa temps.

Tanmateix, en aquest darrer cas, ens podem trobar en que no puguem o vulguem instal·lar res al nostre ordinador i aquí és on ens ajudarà l’eina  Free .Doc to .Docx que ens permet la conversió, gratuïta i en línia,  de documents fets amb Word 2007 (.docx) a una versió compatible amb el Word 2003 o anteriors (.doc).

Es clar que l’opció millor sempre serà emprar la suite ofimàtica gratuïta i de codi lliure OpenOffice, que és compatible amb tots els formats.

I encara una cosa més sobre formats, OpenOffice fa servir de manera predeterminada el format Open Document, una prometedora iniciativa que pretén difondre l’ús d’un estàndard lliure i obert per acabar d’una vegada per totes amb aquests problemes d’incompatibilitats – presents i, especialment, futures – entre formats de documents. Uns problemes que han arribat a convertir-se en una preocupació de varis governs europeus.

L‘Open Document es va obrint forat lentament – gràcies també al creixent recolzament de governs i institucions – i sembla que ja comença a preocupar Microsoft que ha inclòs en el Service Pack 2 per a l’Office 2007 la plena compatibilitat amb aquest estàndard.

Jugar i fer salut

City Salud és un portal educatiu de caràcter lúdic que pretén fomentar els hàbits saludables entre els infants. L’escenari del joc transcorre en una ciutat del futur on els nens han d’anar superant una sèrie de proves, recopilant informació sobre salut i interactuant amb altres personatges.

City Salud és una iniciativa de la Fundació Pzifer on hi han particpat pedagogs, pediatries i psicòlegs i està pensat per a infants de 8 a 12 anys, pares i educadors. El portal conté 30 fitxes pedagògiques molt útils a l’hora de fer el recorregut per la ciutat, ja que cada prova per la qual ha de passar el jugador porta implícita una informació que es pot trobar en alguna d’elles. Els continguts formen part d’assignatures de primària com Coneixement del medi o Educació física.

La medicina romana a Sant Boi

Fins el 18 d’abril podeu visitar a les termes romanes del Museu de Sant Boi de Llobregat l’exposició Ars Medica. La medicina a Roma.

La pràctica de la medicina a Roma té un origen vinculat al món màgic i diví i així es manifesta en el fet que l’imperi adoptés el culte a Esculapi (Asclepi, en la mitologia grega) com a déu de la medicina a finals del segle III a.C. La influència grega, però, marcà l’evolució cap una medicina més científica de la qual gaudien, principalment, les classes més benestants. No serà fins el segle IV d.C. que es crearà la figura del metge municipal per atendre els més desfavorits.

L’exposició explica com Roma va legislar la pràctica de la medicina contribuint a millorar la salut pública amb la creació d’hospitals, termes o xarxes de clavegueram. En la mostra també hi trobarem exemples sobre les malalties més freqüents a l’època i les teràpies que s’aplicaven, així com les especialitats mèdiques que es practicaven.

Podeu visitar la mostra de dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 19.00 hores i dissabtes d’11.00 a 14.00 i de 17 a 19 hores; diumenges l’horari és d’11.00 a 14.00 hores.

El Tuning aplicat als llibres

De tant en tant les biblioteques del CRAI patim el comportament d’una minoria d’usuaris que no s’estan d’intentar robar o mutilar llibres i altres materials del nostres fons quan els hi ve bé i hi veuen l’ocasió. Gràcies a les mesures de seguretat sovint els enxampem, però de vegades se’n surten. Podeu imaginar que al llarg del temps hem acumulat un petit anecdotari de situacions, mètodes i tècniques que podríem qualificar de sorprenents (deixe-m’ho així).

Els companys dels altres blocs de les nostres biblioteques ens han delectat en ocasions explicant-nos les anècdotes més sucoses amb que s’han trobat. Nosaltres també vam escriure una entrada on parlàvem d’un furt que vam patir. No perquè fos especialment sorprenent, si no perquè – per vàries raons – ens va disgustar especialment.

Vet aquí que avui tenim un cas per exposar-vos que pensem està a l’alçada del llistó, alt, que han fixat els nostres companys blocaires. La increïble història del llibre tunejat, la podríem titular.

Hi havia una vegada una usuària que no passava de cap manera per l’arc de seguretat de la sortida de la biblioteca sense que aquest es poses a fer xiulets. Com fem habitualment, vam procedir a descartar els objectes que duia al damunt sense que hi hagués manera d’escatir quin podia ser el causant de les protestes de l’arc de seguretat. Quan ja estàvem a punt de deixar-ho córrer, un company va provar amb aquest “llibre” que us mostrem i que la noia en qüestió duia entre les seves coses. I l’arc va xiular. Intrigats, ens el vam mirar amb més detall i va resultar que era un llibre de la nostra biblioteca! Concretament un exemplar de Problemas de bioquímica.

Hem de confessar que encara no hem aconseguit traure l’aigua clara – més enllà de l’evidència -  de les explicacions que ens ha donat la usuària. El que sembla clar és que confiava en que, entre les manipulacions que se l’hi havien practicat i el camuflatge a que se l’havia sotmès, el llibre passaria inadvertit. Doncs mira, no.

La fotografia no se’ns dóna gaire bé, però no ens hem pogut estar de fer-ne una on hem intentat que es posin de manifest detalls com la qualitat dels materials emprats, l’originalitat del disseny i la delicadesa dels acabats. Una obra d’art del book-tuning, sens dubte.

Ah! Per cert, malgrat el to de l’entrada, consti que aquest tipus d’actuacions no ens fan ni punyetera gràcia. Per no mencionar l’opinió que ens mereixen.

Plagues modernes

Aquests dies podeu veure al taulell de novetats el llibre Las grandes plagas modernas del doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, Salvador Macip.

L’obra es divideix en dues parts que es poden llegir independentment del seu ordre. La primera se centra en les principals malalties d’origen infecciós que encara no estan controlades i que són, segons Macip, les autèntiques plagues modernes: la grip, la sida, la tuberculosi i la malària. En la segona part l’autor repassa què són els microorganismes i recorda algunes de les epidèmies històriques que han amenaçat la humanitat.

El llibre pretén plantejar i reflexionar sobre alguns dels grans interrogants de la medicina actual com per exemple: poden els bacteris arribar a vèncer els antibiòtics?, es podran eradicar malalties com la malària i la tuberculosi?, s’aconseguirà finalment una vacuna contra la Sida? o quines conseqüències pot tenir no vacunar-se?

També podeu disposar de l’obra en la seva versió catalana.

Lliga de debat a la Universitat de Barcelona

Una lliga de debat és una competició acadèmica de caràcter dialèctic i esportiu. Dos equips s’enfronten, mitjançant la paraula i en posicions contràries, sobre un tema d’actualitat. Els participants han de preparar-se per defensar qualsevol de les parts, ja que durant la lliga es veuran obligats a posicionar-se a les dues bandes.

La Universitat de Barcelona celebrarà els propers 24, 25 i 26 de març la IV Lliga universitària de debat. Per a tots aquells que hi estigueu interessats i us vulgueu preparar, aquest any la UB oferirà un taller d’oratòria i de debat uns dies abans de la competició. El taller és gratuït però cal fer una preinscripció.

Aquest any el tema de debat de la Lliga universitària de la UB és: Si volem la pau, cal estar preparats per la guerra?

Podran participar-hi tots els estudiants que estiguin matriculats en algun ensenyament de la UB quan es convoqui el torneig. Per a més informació, podeu consultar el web de la Lliga Universitària de Debat.

La dama y la muerte


Després d’haver guanyat el premi Goya al millor curtmetratge d’animació, La dama y la muerte de Javier Recio competirà a la meca del cinema per obtenir l’Oscar en la mateixa categoria. Si avui us volem parlar d’aquest curt és perquè amb uns escassos 7 minuts la pel·lícula aconsegueix, amb una excel·lent mostra d’animació, reflexionar sobre l’eutanàsia, la llibertat i el paper de la medicina.

El curtmetratge ens relata la història d’una anciana que, un cop vídua, espera la mort per retrobar-se amb el marit. Quan arriba el moment, una reanimació hospitalària la farà tornar a la vida i, partir d’aleshores, s’establirà una lluita cruenta entre el personatge de la mort i la del jove metge. Després de molts intents i d’anades i vingudes des del més enllà, la pacient se salva malgrat la seva voluntat. El final no us l’explicarem perquè val la pena que perdeu una estona per visualitzar aquest petita joia.

La dama y la muerte, produïda pels estudis de Granada Kandor Graphics i Green Moon, la productora d’Antonio Banderas, és el primer curt espanyol realitzat amb tecnologia 3D estereoscòpica.

Funeral per l’Internet Explorer 6

Diu la dita que mala herba mai no mor.

Sembla que en el cas del navegador Internet Explorer 6 es compleix del tot. És increïble que aquesta antigalla segueixi complicant la vida – i comprometent greument la seguretat – de molts internautes. A mesura que passa el temps, el nombre de pàgines que no és capaç de mostrar correctament o de llocs que no funcionen apropiadament amb ell creix sense parar.

El nostre Campus Virtual n’és un exemple, sense anar més lluny.  I també serveis tan coneguts com YouTube o Google Docs que ja han anunciat que pròximament deixaran de donar-li suport, suposem que farts dels problemes que els hi genera.

O la gent de l’Aten Design Group que es dediquen al disseny web i que ja el donen per mort. Sembla que tenen tantes ganes d’enterrar-lo d’una vegada que fins i tot li han organitzat un funeral: l’IE 6 Funeral. La cerimònia se celebrarà el proper dijous 4 de març a les 19 hores i tindrà lloc al Forest Room de Denver. No es convida particularment.

Aquells que no hi pugueu assistir, podeu escriure un record pel finat al llibre de condolences i seguir-la per Twitter. Fins i tot podeu enviar-hi unes flors.

Descansi en pau. Però això sí, sobretot, que no torni.

Si algun de vosaltres és encara una de les seves víctimes, que no esperi més i s’actualitzi a les noves versions de l’Explorer. O millor encara, que provi altres navegadors com el Mozilla Firefox. Segur que no s’en penedirà.

La vida de Florence Nightingale al Canal 33

Florence Nightingale va ser la protagonista del programa Cronos que el Canal 33 va emetre el passat dilluns 22 a les 21.30. Si us vau perdre l’emissió, podeu recuperar el capítol de 60 minuts dedicat a la fundadora de la infermeria el proper divendres 26 a les 17.15 al Canal 33.

El documental és una producció de la cadena anglesa BBC i relata de manera dramatitzada la vida i la trajectòria de Nightingale, interpretada per l’actriu escocesa Laura Fraser.

Vida de resident

Per a tots aquells que estudieu medicina, per aquells que acabeu d’examinar-vos del MIR o pels que ho haureu de fer de manera imminent, avui us volem parlar d’un llibre que potser us ajudarà a fer-vos una idea de la vida que us espera un cop sigueu oficialment MIR,  es a dir, Metges Interns Residents.

Anatomia de un MIR, de la periodista María Valerio Sainz, és un compendi d’anècdotes explicades pels propis residents sobre la seva experiència com a metges novells i l’aprenentatge tant professional com vital que suposen els quatre anys que dura la residència. Naturalment les tribulacions dels R1 (residents de primer any) són quasi sempre les més sucoses. Per fer-vos una idea, us deixem amb un fragment del llibre:

Tienes un poco la misma sensación del primer día de prácticas en el hospital, cuando aún eras estudiante de Medicina. Llegas descolocado, con toda la ilusión del mundo, sin saber qué vas a encontrarte; pero te sientes como un pulpo en un garaje.

Y lo que te encuentras son un montón de médicos, ’señores mayores’, que van a ser tus compañeros de trabajo, que empiezan a darte consejos, a presentarte a gente, a decirte cosas que vas a necesitar cada día; a enseñarte de un golpe todo lo que saben. Y tú estás allí, intentando memorizarlo todo en la cabeza (títulos de libros, nombres de enfermeros, de auxiliares, de otros adjuntos… ¡hasta tu propio nombre!) por no sacar la libreta que llevas en el bolsillo y parecer un poco memo”.

Les malalties de Tutankamon

Un article publicat al Journal of American Medical Association (JAMA) ha revelat finalment quina va ser la causa de la mort del jove faraó. Segons Zahi Hawass, director del Consell Suprem d’Antiguitats del Caire, les anàlisis efectuades a la mòmia han detectat gens que són específics del Plasmodium falciparum, el paràsit que causa la malària.

A banda, doncs, de patir paludisme, el jove Tutankamon també patia el mal de Köhler, una necrosi òssia per falta de reg sanguini al peu que acostuma a provocar coixesa. Aquest fet justificaria la troballa de bastons de canya de sucre a la seva tomba que, amb la informació que aporten les noves dades, és probable que no tinguessin un objectiu ornamental, sinó que servissin per alleugerir les dificultats motores del faraó.

L’estudi sembla acabar amb el ventall de llegendes i misteris associats a la tomba de Tutankamon des que Howard Carter i els seus arqueòlegs la van descobrir l’any 1922 quan excavaven a la Vall dels Reis. Durant anys han estat moltes les hipòtesis sobre la mort del faraó: des de l’assassinat, passant per l’enverinament o fins i tot una forta caiguda des d’un carro; la mort de Tutankamon ha despertat la imaginació de vàries generacions.

Les anàlisis practicades a altres mòmies vinculades al faraó, també han permès determinar que Tutankhamon era fill d’Amenofis IV, conegut com a Akhenaton i ha permès establir l’arbre genealògic del faraó.

Placebo Journal

Placebo Journal no és una publicació científica ni té factor d’impacte. Es tracta d’una revista humorística en anglès que pretén portar una mica d’aire fresc a l’habitual to seriós de la informació especialitzada en ciències de la salut.

La seva lloable vocació no és altra que la de fer riure tractant temes que poden interessar tant a metges, com a infermers, gestors, tècnics o pacients. A banda de la publicació -a la qual us heu de subscriure-, també compten amb un blog, un canal de televisió per Internet (Placebo Television) i un canal a YouTube.

El mal alè de Hitler

L’odontòloga alemanya Menevse Deprem-Hennen ha arribat a aquesta i d’altres conclusions després d’analitzar unes actes del dentista personal de Hitler, el general de les SS Johannes Blaschke. El cabdill nazi patia, ademés d’halitosi, parodontosi i tenia por a passar per la consulta del dentista.

Aquesta informació, publicada pel dominical alemany Bild am Sonntag, és el resultat de la tesi doctoral que l’odontòloga alemanya ha titulat com El dentista del Diable. Entre les dades revelades per l’historial sabem que l’any 1944 Blaschke va extreure a Hitler un queixal de la mandíbula superior a causa d’una infecció, o bé que per fer un tractament a l’arrel, que normalment es fa en una o dues visites, el Führer en va necessitar vuit.

Àfrica s’uneix contra la malària

Coinicidint amb la recent cimera de països africans celebrada a Addis Abeba (Etiòpia), un total de 26 dirigents africans han presentat l’Aliança de Líders Africans contra la Malària (ALMA).

La malària és la responsable del 25% de la mortalitat en nens menors de 5 anys i afecta cada any a 50 milions de dones embarassades a l’Àfrica, alhora que consumeix el 40% de la despesa sanitària al conjunt del continent.

Com a conseqüència, els Estats africans gasten uns 12.000 milions de dòlars anuals per combatre les despeses provocades per la malària. Algunes de les mesures, amb resultats ja provats i que ALMA pretén continuar, consisteixen en el repartiment gratuït de mosquiteres tractades amb insecticida i l’accés a cures mèdiques adequades per a tota la població.

Llibres històrics de medicina de la National Library of Medicine

Imatge extreta del De Humani Corporis Fabrica, digitalitzat per la National Library of Medicine

Imatge extreta de De Humani Corporis Fabrica, llibre digitalitzat per la National Library of Medicine

Turning the pages és una aplicació endegada per la British Library per a permetre la visualització de llibres històrics que per necessitats de preservació no podien oferir-se obertament al públic. Els llibres són prèviament digitalitzats i es mostren en un sistema de pantalla tàctil que permet simular la sensació de passar fulls d’una manera prou realista.

La National Library of Medicine ha desenvolupat aquest producte per a usar-lo en alguns llibres  del seu fons històric biomèdic, aplicant-t’hi tècniques millorades i oferint serveis addicionals com una lupa virtual, notes contextuals i fitxers d’àudio amb explicacions i comentaris. Recentment, a més, ha desenvolupat Turning the Pages Online una versió en línia que permet consultar aquest fons de manera lliure i universal.

De moment la col·lecció consta de 6 llibres que és d’esperar s’aniran incrementant a mesura que el projecte es desenvolupi. Tots sis són autèntiques meravelles, és difícil destriar-ne un. Tanmateix, nosaltres destacaríem De Humani Corporis Fabrica d’Andreas Vesalius.

Vesalius va ser un metge del segle XVI considerat com el fundador de l’anatomia moderna. Va impartir classes a la Universitat de Pàdua on va revolucionar la docència i la investigació anatòmica substituint l’obsolet model anterior per la dissecció i la observació directa del cos humà. També és autor de vàries obres d’anatomia com la que mencionem i de la que hem extret la imatge que il·lustra el post. Si hi feu clic a sobre per ampliar-la podreu veure amb més detall la inscripció Vivitur ingenio, caetera mortis erunt (l’ingeni perdura, la resta és mortal) que reflecteix el pensament de Vesalius i que s’ha convertit en una mena de lema per a molts anatomistes.

World Flying Condom Tour: la gira del condó volador

Coincidint amb el proper Dia Mundial de la Sida, que se celebra l’1 de desembre, un globus aerostàtic de 40 metres en forma de condó iniciarà una gira per un centenar de capitals d’arreu del món.

Aquesta vistosa campanya té per objectiu conscienciar la població mundial sobre l’ús del preservatiu per evitar el contagi del virus d’immunodeficiència humana (VIH) per via sexual.

La gira, batejada amb el sonor nom the World Flying Condom Tour, iniciarà el seu recorregut a Europa des d’on es dirigirà cap a les piràmides d’Egipte per continuar el seu viatge per terres d’Àfrica i Àsia durant els anys 2012 i 2013 respectivament.

La presentació d’aquesta iniciativa, celebrada la setmana passada al Museu de l’Aire i l’Espai de Bourget, compta amb el suport dels dos premis Nobel de Medicina 2008, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier.

No gràcies

L’estreta relació entre la indústria farmacèutica i el món de la salut és sovint motiu de controvèrsia. Un exemple recent i encara de plena actualitat, el tenim en la decisió de molts governs -avalada per l‘Organització Mundial de la Salut- de comprar quantitats ingents de vacunes contra la grip A i el consegüent enriquiment d’alguns laboratoris farmacèutics.

Si teniu interés en el tema, avui us volem proposar que doneu un cop d’ull a un lloc web que ens ha semblat interessant: es tracta de No gracias, un web que, entre d’altres, integra una plataforma on un conjunt de professionals del món de la salut pretén vetllar per la transparència en les relacions amb la indústria farmacèutica.

Alguns dels objectius que pretén impulsar aquesta iniciativa consisteixen en establir la transparència, l’ètica i la independència com a norma de conducta professional; la prescripció de medicaments genèrics; la formació independent i no subvencionada per laboratoris i, no menys important, el consell de no acceptar regals de les farmacèutiques perquè, segons ens diuen, “cap regal és gratis”.

El web també proporciona  als mitjans de comunicació una sèrie de recomanacions a tenir en compte a l’hora de redactar informacions sobre investigacions biomèdiques i diverses propostes dirigides als col·lectius interessats com són els pacients, els proveïdors, l’administració, el professionals, els polítics o els metges residents.

Pàgina següent »


Traduccions automàtiques (qualitat no garantida)

 

març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« feb    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

View bibliotecadebellvitge's profile on slideshare

Arxiu d’entrades

T’agradaria col·laborar amb nosaltres?


Proposant-nos algun canvi o millora?
Recomanant-nos algun bloc o pàgina web?
Demanant-nos que tractem algun tema?
Només cal que facis clic: AQUÍ

Logo de Facebook

Logo de la Bloc@ateca del CRAI de la UB

Logo de les BiblioEines del CRAI de la UB

Fotos de la Biblioteca a Flickr

Entrada biblioteca

Monitor Informatiu

Accés a la primera planta

Hemeroteca

More Photos

Creative Commons License

Aquest bloc i els seus continguts estan subjectes a una llicència de

Creative Commons

Healthcare 100 - eDrugSearch.com

PubMed Logo









blogs catala
Bitacoras.com
Bitàcoles.net
Top Temàtica

Estadístiques del bloc

  • 212,017 visites

Comentaris brossa bloquejats